Propietat intel·lectual a l'era digital
Internet, Programari Lliure, Cultura Lliure
Santiago Benejam Torres
21 de juliol de 2011
Sopars a la fresca del PSM
Fotograma Index
Taula de continguts
Secció 1 Introducció. >
Secció 2 Cultura lliure. >
Secció 3 Conclusions. >
________________________________
Introducció.
Subsecció 1.1 Propietat intel·lectual.
Fotograma Propietat intel·lectual
La Propietat intel·lectual es pot definir com la propietat que es té sobre les obres fruit de l'enginy i la intel·ligència.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
És una propietat una mica especial, ja que a diferència de les coses que s'acostumen a posseir, la propietat intel·lectual fa referència a quelcom intangible.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Les lleis de propietat intel·lectual ofereixen a l'autor un conjunt de drets exclusius en relació amb el tractament que es fa de la seva idea, i no sobre la idea en si mateixa.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Existeix a més un corrent, especialment el que prové del moviment de programari lliure, que considera que el terme "Propietat Intel·lectual" és enganyós i reuneix sota un mateix concepte diferents règims jurídics no equiparables entre si, com les patents, els drets d'autor, les marques, les denominacions d'origen, entre altres.
________________________________
Subsecció 1.2 Lleis de la propietat intel·lectual
Fotograma Lleis de la propietat intel·lectual
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Copyright.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Patents Industrials.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Marques.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Patents de programari.
________________________________
Subsecció 1.3 Entitats de gestió
Fotograma Entitats de gestió
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
A Espanya tenim entitats de gestió com la SGAE, CEDRO entre altres.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Son entitats privades, un monopoli de fet i amb un afany recaudatori insaciable.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
No representen a la majoria dels associats, mes be a una minoria selecta i colocada per grans empreses.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Apliquen sense cap tipus de control canons indiscriminats sobre els suports.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Influencien a l'administració. Han fet aprovar lleis a contra corrent per perpetuarse i afavorir interessos d'altres països.
________________________________
Subsecció 1.4 Industria del entreteniment.
Fotograma Industria del entreteniment
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Discogràfiques. Editors literaris. Productores Cinematogràfiques.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Diuen que sense ells la cultura no existiria.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Model de negoci obsolet. Ancorats al passat.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Es queixen que tenen pèrdues milionarias per culpa de la pirateria.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Preus abusius en molts dels seus productes.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Exploten als autors, actors, escriptors i cantants. Amb connivència de les entitats de gestió.
________________________________
Subsecció 1.5 Conseqüències
Fotograma Conseqüències
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Els autors perden el control de les seves obres. La societat s'empobreix, moltes obres es perden, queden en l'oblit i no passen a domini public.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Benefici per uns pocs en lloc de beneficiar a la majoria.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Les lleis que van ser adequades abans de l'era digital necessiten reescriu-se.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Una copia digital no val res i la pot fer qualsevol. El model de negoci estar obsolet.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
DRM, les proteccions anti-copia també resulten del tot inefectives.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Les lleis actuals fan molt difícil fer obres derivadas i es limita l'us just o el dret de cita.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Lleis que de cop deixen a la majoria de la població fora de la llei no poden ser bones ni estar ben fetes.
________________________________
Fotograma Conseqüències
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Indignació social.
________________________________
Fotograma Drets d'autor ideals
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Patents: haurien de ser eliminades completament. Si alguna vegada van servir per fomentar la creativitat, investigació, invenció, etc ara ja no. Més aviat tot el contrari.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Drets de reproducció: Els drets d'autor han de ser un dret, però no com bé, actiu ni altra forma de propietat. Els drets d'autor no haurien de poder ser negociables, ni gestionables per tercers, ni transferibles (una altra cosa és que siguin heretables).
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Marques: És raonable que no es pugui confeccionar roba a casa i vendre-la com si fos de Nike o Lacoste (amb logo i tot) perquè això és engany, falsificació, estafa o com es vulgui anomenar. No és raonable pretendre que ningú faci servir un cert color perquè és "el teu trademark".
________________________________
Cultura lliure.
Fotograma Cultura Lliure
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Com a Cultura lliure podria englobar-se tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l'elaboració i difusió de cultura d'acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Compartir es bo.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
El coneixement no es de ningú, es un be de la societat.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Tothom pot ser autor a l'era digital. No es un privilegi d'uns pocs.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
La tecnologia ens permet crear continguts de tots els tipus, musica, vídeo, textos i difondre'ls arreu del mon.
________________________________
Subsecció 2.1 Eines per la cultura lliure.
Fotograma Eines per la cultura lliure
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Internet. Una gran eina de comunicació i divulgació.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Programari lliure. La llibertat de tenir el control dels nostres ordinadors i del que cream amb ells.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Creative Commons. Una alternativa al Copyright.
________________________________
Subsecció 2.2 Internet
Fotograma Internet.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Internet es una Xarxa que interconnecta ordinadors i aparells de diferents tipus.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
De moment es una xarxa neutral tal com va ser pensada.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Protocols, estàndards i oberts. (http, smtp, imap, p2p i molts altres).
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
La comunicació deixa de ser unidireccional per passar a ser bidireccional.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Hipertext, els enllaços entre documents a la web son necessaris.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Internet, la nova biblioteca de Alexandria.
________________________________
Subsecció 2.3 Programari Lliure.
Fotograma Programari Lliure.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
En general, es pot dir que un programa és lliure si permet les quatre llibertats definides per la Free Software Foundation:
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit (llibertat 0).
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L'accés al codi font és un requisit.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
La llibertat de redistribuir còpies (llibertat 2).
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar (llibertat 3). Igual que a la llibertat 1, l'accés al codi font és un requisit.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
En Informàtica, codi font es refereix a una sèrie d'instruccions escrites en algun llenguatge de programació llegible per l'home. Que un cop compilat o executat fa que un ordinador funcioni o un programa faixi el que el seu autor va programar.
________________________________
Fotograma Avantatges del Programari Lliure.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Fiable, segur i robust.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Senzill, simple i funcional.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Adaptable i Personalitzable.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Ideal per aprendre.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Al escriptori i com a servidor. Com a sistema operatiu i programes de tota mena.
________________________________
Fotograma Programari Lliure - Programari privatiu.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Distribucions de Linux com Debian, Ubuntu, Fedora, OpenSuse son alternatives als sistemes operatius Windows.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Internet Explorer - Firefox, Konqueror, Google Chrome.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Outlook - Evolution, Kmail, Mozilla Thunderbird.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
MS Office - Openoffice/LibreOffice, Koffice.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Messenger - aMsn, Pidgin.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Photoshop - Gimp.
________________________________
Subsecció 2.4 Creative Commons
Fotograma Creative Commons
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre dedicada a reduir les barreres legals per a compartir treballs creatius.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Creative Commons va ser fundat al 2001 per James Boyle i Lawrence Lessig (experts en propietat intel·lectual i ciberlleis), Hal Abelson (professor del MIT), Eric Saltzman (advocat i expert en ciberlleis) i Eric Eldred (editor web). Creative Commons està ubicada i rep suport de la Stanford Law School, on comparteix espai, estructura i inspiració.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Aquesta organització ofereix diferents llicències que engloben des del sistema tradicional de drets d'autor fins al domini públic.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
L'objectiu de Creative Commons és donar opcions a aquells creadors que vulguin que terceres persones utilitzin i/o modifiquin la seva obra sota unes condicions determinades, ajudant així a reduir les barreres legals de la creativitat mitjançant la nova legislació i les noves tecnologies.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Aquestes condicions les escull el propi autor. Entre una obra amb "tots els drets reservats" o una "sense cap dret reservat", Creative Commons proposa tenir "alguns drets reservats".
________________________________
Fotograma Principis i restriccions
Amb la combinació de diferents principis i restriccions, les llicències autoritzen certs usos lliurement definits pels autors. Les combinacions es generen al voltant de quatre condicions bàsiques:
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
image: 0_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_Cc-by_new.png Reconeixement, o Attribution (by): sempre que es reconegui l'autoria de l'obra, aquesta pot ser reproduïda, distribuïda i comunicada públicament.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
image: 1_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_Cc-nc.png No comercial, o Non Commercial (nc): no es pot utilitzar l'obra ni els treballs derivats per a finalitats comercials.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
image: 2_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_Cc-nd.png Sense obres derivades, o No derivative works (nd): no es pot alterar, transformar o generar una obra derivada de l'obra original.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
image: 3_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_Cc-sa.png Compartir igual, o Share alike (sa): si s'altera o transforma l'obra, o se'n generen obres derivades, han de quedar subjectes a la mateixa llicència que l'obra original.
________________________________
Fotograma Llicències
Combinant les condicions obtenim les següents sis llicències:
image: 4_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_by_petit.png Reconeixement (cc-by): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la generació i distribució de les quals també està permesa sense cap restricció.
image: 5_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_by-nc_eu_petit.png Reconeixement – NoComercial (cc-by-nc): es permet la generació d'obres derivades sempre que no se'n faci un ús comercial. Tampoc es pot utilitzar l'obra original amb finalitats comercials.
image: 6_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_by-nc-sa_eu_petit.png Reconeixement - NoComercial - CompartirIgual (by-nc-sa): no es permet un ús comercial de l'obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
image: 7_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_by-nc-nd_eu_petit.png Reconeixement - NoComercial - SenseObraDerivada (by-nc-nd): no es permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades.
image: 8_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_by-sa_petit.png Reconeixement - CompartirIgual (by-sa): es permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s'ha de fer amb una llicència igual a la que regula l'obra original.
image: 9_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_by-nd_petit.png Reconeixement - SenseObraDerivada (by-nd): es permet l'ús comercial de l'obra però no la generació d'obres derivades.
________________________________
Conclusions.
Subsecció 3.1 Reflexions i exemples.
Fotograma Reflexions
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Enllaçar a continguts protegits no es il·legal.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Els autors han de poder viure del seu treball i viure d'una manera digne com qualsevol altre ciutadà. Sense privilegis.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Les entitats de gestió de drets d'autor ja no representen als autors.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Ara tenim eines per la difusió lliure de la nostra cultura. Sobre tot per cultures minoritarias com la nostra.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Les administracions tindrien que estar obligades a publicar la documentació pública sota llicencies lliures.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
El programari lliure a l'administració es necessari, per garantir la seguretat, per poder ser auditat i per raons econòmiques.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Internet ha de ser una xarxa neutral, ningú tindria que poder restringir l'us per interessos particulars.
________________________________
Fotograma Exemples
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Wikipedia o el programari lliure. Bons exemples del que es pot aconseguir amb llicències lliures i col·laboratives.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Escriptors com Cory Doctorow publiquen els seus treballs amb Creative Commons.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Bruno Nievas amb mes de 42000 descarregas del seu llibre Realidad Aumentada o Moises Cabello amb Serie Multiverso.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Javier de la Cueva advocat especialitzat en propietat intel·lectual, va crear derecho-internet.org on s'hi poden trobar documentació i procediments legals tots sota Creative Commons.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Moltes universitats tornen a publicar sense restriccions de copyright material acadèmic. Ho fan sota llicències CC.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Els escriptors, musics i cineastes es poden auto-editar, auto-promocionar i eliminar intermediaris.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Jamendo, Magnatune ofereixen musica Creative Commons.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Aljazeera, fa servir llicències Creative Commons. http://cc.aljazeera.net/
________________________________
Subsecció 3.2 Recomanacions.
Fotograma Per llegir.
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Cultura Lliure. De Lawrence Lessig. El llibre de l'advocat americà. De com els grans mitjans de comunicació utilitzen la tecnologia i les lleis per enclaustrar la cultura i controlar la creativitat. Sota llicència Creative Commons, és segurament l'obra cabdal d'aquest corrent de pensament. http://www.lessig.org/
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
Programari lliure, societat lliure. De Richard Stallman. Parla de molts dels temes tractats a la xerrada. http://www.gnu.org/philosophy/fsfs/fsfs-catalan.pdf
_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _
The Power of Open. Un llibre de Creative Commons. http://thepowerofopen.org/
________________________________
Fotograma Enllaços
Wikipedia. http://ca.wikipedia.org/wiki/Portada
Internet Archive. http://www.archive.org/
Creative Commons. http://cat.creativecommons.org/
Derecho Internet. http://derecho-internet.org/
Projecte Gutenberg. http://www.gutenberg.org/
Cory Doctorow. http://craphound.com/
________________________________
Subsecció 3.3 Llicència
Fotograma Llicència
image: 6_home_sbenejam_Documents_XerradaPSM_cc_by-nc-sa_eu_petit.png
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya de Creative Commons
Aquests documents s'han editat amb LyX i LaTeX i altre programari lliure.
________________________________