Esta bastant clar que els grans partits polítics espanyols s’han convertit en uns cercles endogàmics, tancats i on cada vegada es mes difícil tenir-hi veu i opinió pròpia. El resultat d’aquesta endogàmia es reflexa a l’activitat de la xarxa, que es una extensió amplificada de les relacions humanes. Per això he deixat passar unes setmanes per donar la meva opinió.
El passat mes de gener un grup de noves generacions del PP va proposar el hashtag #SomMenorquins uns dies abans de la celebració de la diada de Menorca. L’objectiu era reivindicar el seu menorquinisme i diferenciar-se dels partits diguem-ne catalanistes, com podeu suposar el hashtag va estar molt entretingut els dies abans i el dia desprès de la diada. Al cap de tres dies ja no hi havia activitat de fet el darrer missatge es meu. El comportament d’aquestes NNGG em va xocar molt a la xarxa i al carrer. Vaig veure un parell de grups esperant la sortida de la processó i de promoció en vaig veure poca, estaven xerrant entre ells en les mans carregades de polseres amb la bandera menorquina i fulletons, enlloc de oferir-los als ciutadans que omplien la plaça de la catedral. A la xarxa tancats en banda i amollant eslògans de tots els colors molts d’ells sense cap ni peus, al carrer agrupats i molt callats.
Unes setmanes desprès arrel d’un twitt del diputat per Menorca Excel·lentíssim Senyor Juan Carlos Grau Reinés @graurei al twitter, va amollar una perla que en pocs minuts va donar la volta a Espanya i per mig mon. Venia a dir que si be estudiaria la ILP de la PAH per aturar els desnonaments, votaría el que el partit li manés. Com es normal els usuaris de twitter van col·lapsar el seu timeline i ell enlloc de reflexionar i dialogar va començar a despotricar, queixant-se que els usuaris l’insultaven, que si tenen majoria, que si ell es deu al PP. Be el que estam acostumats a veure de la majoria dels polítics a la xarxa. Repetir el que els hi manen una i un altre vegada sense criteri propi i nul·la capacitat de diàleg. Un parell de dies desprès no sabem encara si per que el mòbil se li va avariar o va esgotar la bateria va deixar de twittejar i ningú n’ha sabut res mes, fins el dia de la votació de la ILP-PAH en la que al final el PP va votar a favor.
Aquesta endogàmia provocada per els mateixos partits no es bona per ningú, han pervertit la democràcia. Han donat l’esquena els ciutadans dels que només se’n recorden mesos abans de les eleccions. Desautoritzen qualsevol opinió que els hi es contrària posant per endavant que com que molts els han votat tenen tota la legitimitat. Si es ver la tenen però ells juren defensar els interessos dels ciutadans i el be comú no els bens o interessos particulars. I tampoc es excusa per que es converteixin en uns autistes profunds que responen a les crítiques de mala manera i repetint una i altre vegada el que el manual els hi marca.
Per acabar-ho de arrodonir estan convençuts que tenir Twitter o Facebook es una mostra de transparència. No senyors, transparència es un altre cosa, mes seria, mes complexa i molt mes important que anar repetint eslògans a les xarxes socials. Transparència es permetre als ciutadans emprar les noves tecnologies per auditar quasi be en temps real a l’administració, però clar això no els interessa.
