Tag Archives: neutralitat

La punta de l’iceberg

Aquesta setmana s’ha celebrat a el Foro Menorca organitzat per el Diari Menorca. Ho vaig poder seguir a mitges via twitter i els articles a la premsa escrita i digital. La meva primera impressió per el pobre seguiment en línia que vaig poder fer va ser que no s’aprofundia en el tema de referència “Las redes sociales y el desarrollo económico de Menorca”

Dels ponents com es pot veure a l’enllaç lo típic dos representants de la companyia patrocinadora, dos profesionals i un parell de polítics. Els representants de Telefónica van lloar el treball de la companyia per dotar de connectivitat l’illa i donar bones connexions als usuaris. Els professionals un expert en marketing i xarxes socials contrastat en Jimmy Pons i en Tiago Barro president de Acceso (Asociación Empresarial para el Fomento de Informáticos de Menorca). El primer explicant que i com s’ha de moure una empresa per les xarxes socials i les noves oportunitats que se’ls hi obre. I l’altre bàsicament demanant la millora de les infraestructures i sobre tot que es faixi de una vegada el promès Parc Bit d’ Alaior i questionant la qualitat de les connexions a la xarxa actuals. Per part dels polítics la consellera Pilar Pons que va xerrar sobre la xarxa troncal que te projectada el Consell de Menorca i sobre administració electrònica. Per acabar el president José Ramón Bauzá va tancar l’acte dient que ell es usuari de les xarxes socials i que es ell mateix que administra el seu compte de Twitter.

Dels temes tractats només puc dir que crec que tot plegat es la punta de l’iceberg. Internet es molt mes que tot això. Bona iniciativa del Diari Menorca però molt mal gestionada, sobre tot durant i desprès de la celebració de l’acte, pobre el seguiment de l’acte en viu via internet i sobre tot poca informació a l’edició digital del diari i a les xarxes socials els dies següents a l’acte. Per el poc que he pogut esbrinar via twitter van sortir paraules com proximitat, transparència, opengovernment, noves oportunitats de negocis.

Sobre la proximitat dir que Internet i les xarxes socials faciliten la comunicació, aquesta es bi-direccional (a internet la comunicació es així)  cosa que els polítics de moment no tenen massa clara, sembla que confonen aquesta immediatesa, proximitat  i facilitat per comunicar-se en transparència a l’administració. La transparència a l’administració es un altre cosa no hem de confondre tampoc e-Government amb Open Government. Una permet fer gestions que abans requerien de la presencia física del ciutadà a una oficina còmodament des de casa o de les oficines de l’empresa. Open Government va mes enllà, l’administració genera i guarda dades que son de la ciutadania i aquestes dades han de ser accessibles per part dels ciutadans. Amb aquestes dades el ciutadans tenen l’oportunitat de saber exactament que fa l’administració. Per que sigui possible s’han de complir uns requisits que intentaré resumir una mica:

Transparència

  • Dret a saber, dret fonamental de accés públic a la informació amb limitades excepcions.
  • Tota la informació de totes les entitats públiques i totes les que faixin servir doblers públics.
  • De forma gratuïta i lliure per a la seva reutilització.
  • Formats Oberts: La informació emmagatzemada electrònicament han de ser lliurats als que ho sol · licitin per via electrònica i en un format obert. La informació publicada proactivament sempre han d’estar disponibles en formats oberts.
  • Recopilació d’informació: que els organismes públics i les entitats privades ha de recopilar la informació necessària per a la participació pública i la rendició de comptes. S’han d’assegurar que aquesta informació es compila en una manera oportuna, actualitzada periòdicament, i que és clara, completa i comprensible.

Participació

  • Obertura: Donar l’oportunitat de participar en la presa de decisions, incloent a través d’Internet, llistes de correu, anuncis públics i mitjans de comunicació, encoratjant a tots els interessats i especialment clau per participar.
  • Puntualitat: Que els processos participatius estan estructurats per tal de garantir un temps suficient per a permetre que les parts interessades per aprendre sobre la consulta, per revisar el material, i la preparació i qualitat d’entrada considerat.
  • Informació clara i completa: Que els materials de suport disponibles per als servidors públics involucrats en un procés de presa de decisions es posa a disposició, perquè les principals dades i la seva anàlisi s’ha de presentar en una forma que sigui accessible i comprensible per al públic.
  • Col · laboració activa: que els organismes públics són proactius en les seves interaccions amb el públic, l’establiment de canals múltiples per obtenir informació (per exemple, consultes en línia, audiències públiques, grups d’enfocament), garantint així que tots els interessats tinguin l’oportunitat de participar, i que el debat al voltant d’un problema pot evolucionar i madurar amb el temps.
  • Transparència i rendició de comptes: Informes sobre la informació rebuda, en què van participar les comunicacions escrites o en audiències públiques, juntament amb les principals observacions presentades, i el raonament per escrit explicant com els comentaris rebuts es van tenir en compte tots han d’estar disponibles en un lloc que és fàcil per a qualsevol ciutadà de trobar.

Podreu trobar mes informació aquí o aquí.  També ja hi ha iniciatives en marxa com Irekia Gobierno Abierto del Govern Basc o OpenData BCN de la ciutat de Barcelona.

Noves oportunitats de negocis si però sobre tot noves oportunitats de inter-relacionar-se dels ciutadans o de les empreses amb les administracions. D’aquí que sigui molt important una accés universal independent dels programes o sistemes operatius que fan servir els administrats. També l’us de formats oberts per part de l’administració per així garantir que les nostres dades perduraran al llarg dels anys. Cada vegada es mes normal la col·laboració via Internet de petites empreses, per compartir despeses, reutilitzar i compartir coneixement, investigació i programari. Esta agafant molta força el maquinari obert, Arduino, impressores 3D i en general Fes-ho tu mateix (DiY). No es estrany trobar components electrònics de tota mena que podem combinar per fer dispositius mes complexes, les empreses poden crear noves màquines i prototips de productes.

La part visible La punta de l’iceberg no ens ha de enlluernar i hem de mirar per davall del nivell de l’aigua i descobrirem un mon immens d’oportunitats. Oportunitats d’oci, de negoci i per millorar la nostra democràcia.

Hello Democracy, Goodbye ACTA

Els lobbies del copyright deuen estar molt maleits. Ni el propi PPE que va intentar fins el darrer moment anular o ajornar la votació per que estava clar que la proposta seria derrotada.  Ni les pressions la l’industria nord americana han pogut impedir que la majoria del parlament europeu per una vegada hagi pensat primer amb Europa i no amb interessos privats.

http://benejam.cat/blog

http://benejam.cat/blog

http://www.enriquedans.com/2012/07/hola-democracia-adios-acta.html

 

Aniversari 2010

Acabam l’any 2010 i s’atraca l’aniversari de La Tecnologia i Jo. Quatre anys han passat ja des de aquella primera entrada del 8 de desembre de 2006. Cada any per aquests dies de desembre faig una entrada intentant resumir el que ha passat a la xarxa durant l’any. Enguany però no se ben be per on començar, han sigut tantes les noticies i esdeveniments bons i dolents, que estic com a bloquejat però ho intentaré.

El programari lliure i Linux estan cada vegada estar mes arrelats. No tant sols als ordinadors i servidors, també a un munt de dispositius mòbils, electrònica de consum i fins i tot a els nostres electrodomèstics.

  • Linux es manté fort als servidors, als ordinadors d’escriptori no arrasa però creix. Ja duc unes quantes migracions d’ordinadors infectats amb windows a Ubuntu. Hi ha hagut forks importants com el de Mandriva cap a Mageia i el de Openoffice a Libreoffice, motivats per el descontent de la comunitat d’usuaris amb les empreses propietàries.
  • Els lectors de llibres electrònics quasi be tots fan servir un Linux adaptat a aquests aparells. Que permet que es vagin afegint funcionalitats a mesura que s’han de menester. I no sempre es el fabricant qui les fa, moltes son fetes per els propis usuaris, que a la fi son els qui troben a faltar alguna funcionalitat o volen millorar el seu funcionament. 
  • Els smartphones amb Android estar arrasant, tindrà els seus defectes però es programari lliure com la majoria de les seves aplicacions.  Nokia segueix amb Symbian i estar perdent mercat a marxes forçades. L’iPhone arrasa, això si estàs fermat a la tenda de Apple per instal·lar qualsevol programa.
  • Els tablets, també n’hi molts amb Android o altres versions de Linux modificades. El tablet per excel·lència l’iPad o iPhone de Bilbao com el seu germà petit arrasa també i pateix dels mateixos problemes, estàs fermat a la tenda d’Apple i al seu maquinari tancat.

Ha sigut també un any important en el tema de la llibertat a la xarxa. Intents de censura, legislació en contra de la llibertat a la xarxa de tots conegudes. El darrer es la guerra contra Wikileaks. Atacs informàtics, denegació de hosting per part de empreses com Amazon i EveryDNS. I la darrera l’anul·lació del compte a Paypal. Ara mateix Wikileaks estar hostatjada a un hosting de França i OVH ja ha rebut pressions per part del govern francès, per que faixi fora Wikileaks. De moment OVH ha dit que fins que un jutge ho mani, ells no faran res en contra de Wikileaks.

Al nostre país la LES encara no s’aprovat i aquesta mateixa setmana han sortit a la llum publicats per El País, els cables on es fa referencia a les pressions dels E.U.A duen a terme des de l’any 2004, presionant als nostres representants polítics, grans empreses i lobbys, per mirar de legislar retallant les nostres llibertats. Tot per defensar la caduca industria dels continguts de la mal anomenada pirateria.

Per sort i no sense polèmica el Senat espanyol ha aprovat mocions, que de moment garanteixen la neutralitat de la xarxa a Espanya. Caldrà estar atents a la evolució del tema i no afluixar en les protestes i accions a favor de la neutralitat.  Els diputats i senadors van veure col·lapsades no fa massa, les seves comptes de correu electrònic, amb un munt de correus que van enviar els ciutadans protestant per les mocions que es volien aprovar en contra de la neutralitat. Davant l’allau de missatges, ens van arribar a qualificar de spammers, quin morro que tenen. Viuen d’esquena als ciutadans fins que s’apropen eleccions i quant reben critiques o se’ls demanen explicacions es fan els desentesos.

Twitter i Facebook estan cada vegada mes presents a les nostres vides. Altres serveis degans a internet pateixen les conseqüències. Usenet i les llistes de correu, estan cada dia mes abandonades per els usuaris, quan vaig començar a internet eren imprescindibles per ampliar i trobar informació dels temes mes variats,  i feien també funcions de xarxes socials tant de moda avui en dia. M’agradaria que se’ls hi dones una segona oportunitat. Però no se si serà possible.

Esper que el nou any que tenim a les portes sigui tant o mes positiu que el que estem acabant. Al menys que deixin a la xarxa lliure, distribuïda i en pau, tal com va ser concebuda i creada.