Tag Archives: maquinari lliure

OpenXC

Ford Motor Company i Bug Labs han creat una plataforma programari i maquinari obert que es diu OpenXC. Serveix per interactuar amb les dades de la xarxa del automòbil. Mes que interactuar per accedir als valors que indiquen l’estat del cotxe, posició del volant, angle de les rodes, GPS, velocitat i passar-los a dispositius basats en una combinació de Arduino i Android.

S’obre un mon nou per afegir noves funcionalitats als cotxes i permet a tercers desenvolupar aquests nous dispositius per permetre connectivitat sense fils, accés a xarxes socials, dispositius musicals. Les possibilitats que s’obren son molt grans i no tant sols per els fabricants del vehicles també per la resta. Els beneficiats sens dubte serem els usuaris.

Software Freedom Day

Ahir dissabte 15 de setembre es celebrava el dia del programari lliure (Software Freedom Day). Justament ahir vaig trobar una nova recopilació de programari lliure en CD, es diu OpenDisc, es tracte de una recopilació de programari lliure per sistemes Windows. Un altre bona recopilació de programari lliure es CD-Libre aquesta es multiplataforma s’hi pot trobar programari per Linux, Windows i Mac.

Per altre banda la Free Software Foundation sempre te campanyes en marxa per promocionar el programari lliure o per protestar per les manipulacions que fan tant empreses de programari privatiu com els fabricant de maquinari. Així com també les fa en contra dels formats tancats i/o amb DRM. Un dels temes mes controvertits ara mateix es el Secure Boot, resulta que Microsoft no donarà ni certificarà (el logo Windows Compatible) a cap fabricant de maquinari si no fa servir Secure Boot. Mesura que segons Microsoft impediria executar programes maliciosos. Secure Boot podria impedir o limitar que no es pogués arrancar al inici del sistema cap programa no certificat i aprovat per Microsoft. En principi podria limitar la llibertat dels usuaris de fer servir altres sistemes operatius o els seus propis programes al seus ordinadors.  La FSF canvia el nom Secure Boot per Resticted Boot, afirmant que no es un sistema per protegir als usuaris si no per restringir la llibertat dels usuaris de fer al que vulguin amb un dispositiu de la seva propietat.

No son noves aquestes iniciatives el Trusted Computing Group fa uns anys ja van voler implantar el Trusted Computing Appliance com a mesura de seguretat fins que han arribat al Secure Boot. El que no deien però es que també serviria per controlar els continguts amb DRM que fins i tot podrien esborrar a distancia si era un arxiu piratejat o una copia il·legal de una cançó, vídeo o un llibre.  Per tant es deixaven portes obertes per que es poguessin controlar els ordinadors a distancia per part de les empreses i fins i tot governs. Richard Stallman pare del programari lliure ja augurava l’any 1996 aquests moviments al seu conte El dret a llegir. On els governs i grans empreses tenien el control dels dispositius, programes i continguts que els ciutadans podien o no podien fer servir. En definitiva censura i control institucional amb la excusa de la seguretat de la societat.

La qüestió no es imposar que tothom empri programari lliure, si no que tothom empri el que vulgui, que l’usuari tengui la llibertat de triar el que vol emprar. Els ordinadors i dispositius son de la nostra propietat i per el nostre propi profit. Us recomano la lectura de El dret a llegir, que explica en paraules senzilles els perills de l’ús de aquests sistemes de control per part de empreses i governs.

Hardware lliure

Així com existeix el programari lliure també existeix el hardware(maquinari) lliure. On els disseny i les especificacions son de lliure accés. Solen ser elements electrònics reconfigurables i que poden ser construïts per qualsevol aficionat. Avui no es a aquest maquinari al que vull fer referencia. Si no al comercial de tota la vida, des de el vídeo a la rentadora passant per el reproductor de musica.

Esta a l’ordre del dia limitar l’accés dels usuaris, a les interioritats de uns aparells que han pagat i que moltes vegades el fabricant els coarta la llibertat de fer al que un vulgui amb el seu aparell. Exemples n’hi ha molts, el reproductors mp3 de una coneguda marca japonesa com es Sony o l’iPod que només es poden carregar mitjançant determinats programes o connexions especials. La majoria de vegades cap respecta els estàndards, ni les especificacions dels protocols de comunicació o interconnexió. En el cas del reproductor japonès el programa el que feia era afegir informació al fitxer mp3 i canviar-li la extensió. Si no es feia així els mp3 no es sentien per molt que els copiés al reproductor, que si funcionava com a memòria de una manera normal.  Des de llavors vaig molt en compte quan faig una compra.

Aquests dies es comença a comercialitzar l’iPad  a Espanya. Pocs dies desprès de la presentació oficial ja vaig criticar l’iPad per que no permet al usuari tenir la llibertat de fer el que vulgui amb ell. Les aplicacions es someten a un rigorós procés de selecció i aprovació per part de la marca, esta molt limitat  per connectar-lo a algun aparell que no sigui Apple.

Un amic va comentar-me via facebook que com podia donar la meva opinió i no m’agradava un aparell magnific, sense haver-lo provat, que Apple es la millor i que jo anava contra corrent.  Li vaig explicar tot això dels estàndards i la llibertat de fer el que es vulgui amb un aparell per molt que la marca ho prohibeixi. No se si ho va entendre, no negaré que l’experiència d’ús pugui ser  meravellosa i tampoc no vull copiar res a la marca, tanmateix si els competidors els volen copiar els copiaran igualment. Només vull poder interactuar amb la resta dels aparells lliurement i sense limitacions. Per suposat també sense proteccions anti-còpia de cap tipus i si un dia vull canviar-me l’aparell poder traspassar els meus fitxers i dades a un altre sense haver de fer  invents.

Les limitacions de aquestes llibertats a vegades passen desapercebudes a molta gent i quan es donen compte es troben enganxats. Imaginem-nos que me compro un iPad, vaig comprant les meves cançons preferides, llibres electrònics i aplicacions, també hi carrego les meves fotos. Un dia per el que sigui vull passar les meves cançons, documents, fotos i e-books a un aparell mes modern, si tenc un aparell limitat no podré passar res al nou.  I llavors l’experiència d’ús ja no serà tan meravellosa com abans i maleirem el fabricant que ens va vendre un aparell meravellós i on tindré que deixar perduda part de la meva vida digital.