Tag Archives: llibertat

Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura

Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.

Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.

Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. read more »

Direcció ùnica

Sembla que el Windows 8 serà el mes excloent dels Windows de la història. Per el que es pot llegir a aquest article es podrà tornar a  Windows 7 des de un Windows 8 (no ho recomanen) i si hi afegim el nou sistema Secure Boot exigit per Microsoft potser no poguem ni instal·lar GNU/Linux a un ordinador certificat per Windows 8. Tot indica que Microsoft està intentant forçar als usuaris i empreses a emprar Windows 8 si o si.

Ja es va anunciar que Microsoft vol limitar l’instal·lació d’altres sistemes operatius amb el Secure Boot, un sistema per evitar l’instal·lació de codi o programes maliciosos (aquesta es l’excusa). Com sempre la companyia de Redmon es preocupa per els seus usuaris i s’erigeix en el seu guarda-espatlles. Enlloc de fer un sistema segur i robust per disseny el volen fer segur limitant la llibertat dels usuaris i clients de fer amb els seus ordinadors el que vulguin.

Aquesta direcció única marcada per Microsoft potser no la seguirem tots, alguns com jo farà el possible per convertir-la en un carrer de doble direcció o de moltes direccions. Els fabricants d’ordinadors com sempre obligats per el gegant activaran el Secure Boot i els usuaris i hackers com sempre trobaran la solució per evitar-ho. Per exemple no comprant ordinadors i dispositius amb el Secure Boot activat o que no permeti desactivar-lo.

 

Llibertat d’us, llibertat d’elecció.

Les polítiques d’us dels serveis que donen algunes companyies com Amazon a la xarxa son abusives. Un usuari ho denunciava aquí i en feien un seguiment aquí.  Sembla que li van bloquejar el compte i a mes li van esborrar tots els llibres comprats legalment que tenia al dispositiu. L’any 2009 Amazon ja va esborrar 1984 i Rebelió a la granja de George Orwell a un munt d’usuaris que els havien comprat. Van culpar a la companyia que havia afegit els llibres de no tenir els drets sobre les obres.

El problema però no es el copyright, el tema es que els usuaris estan indefensos i els hi neguen la llibertat d’elecció. El Kindle es pot connectar a la xarxa, descarregar els llibres comprats, rebre actualitzacions i Amazon a mes pot esborrar llibres i tal vegada fins i tot bloquejar el dispositiu. També hi ha usuaris que empren el Kindle per carregar-hi els llibres que ells volen, sense comprar llibres a Amazon. El DRM als llibres de Amazon i als de moltes botigues de llibres, a part de retallar la llibertat de llegir el llibre a altres dispositius de la teva propietat. També fan que la compra d’un llibre sigui tota una odissea. Amazon no te aquest problema per que s’ha encarregat que la experiència de compra sigui prou satisfactòria, d’aquí bona part del seu èxit. Comprar un llibre amb Adobe Digital Editions es una experiència que no desig a ningú i menys si no emprau sistemes operatius suportats com es el meu cas. Windows i MacOSX tenen versions pròpies i així i tot comprar un llibre i descarregar-lo es molt complicat, no es estrany que molts usuaris faixin servir canals alternatius per obtenir llibres.

No tant sols s’intenten controlar els dispositius mòbils. Microsoft s’ha tret de la màniga i exigeix que els fabricants de maquinari implantin l’anomenat Secure Boot, per protegir als usuaris de programes maliciosos. Si be el Secure Boot es podrà desactivar per part dels usuaris a la BIOS (sempre que els fabricants de maquinari ho permetin), Microsoft no certificarà els ordinadors com a compatibles amb Windows 8 si no duen el Secure Boot activat de fàbrica. El Secure Boot no deixarà arrancar cap altre sistema operatiu si no s’ha obtingut un certificat i signat el programa d’arranc. Això afectarà sobre tot a Linux, ho denuncien la Free Software Foundation i l’associació Hispalinux. Quin dret te Microsoft en erigir-se en el guarda-espatlles dels seus usuaris?. Quin dret te Microsoft de impedir que altres sistemes operatius hagin d’obtenir un certificat per arrancar un dispositiu que no es propietat seva?.

Richard M. Stallman a El Dret a Llegir ja ho explicava allà per l’any 1996. Ens ha de fer reflexionar que deixem a certes companyies decidir per nosaltres. I  que amb les seves polítiques d’us i esgrimint el be i la protecció dels usuaris davant certes amenaces, s’erigeixen en els nostres guarda-espatlles. Impedint-nos que un aparell de la nostra propietat sigui controlat remotament. La veritat es que tot això fa molta por.

Per acabar una recomanació, emprau programari lliure, viureu mes tranquils. Al programari lliure el codi font es contínuament auditat, per tant que ens esborrin arxius o ens puguin controlar els nostres dispositius remotament es fa molt difícil i quasi be impossible. I quant compreu un ordinador o altres dispositius assegurau-vos que les polítiques d’us respectin la vostre llibertat d’elecció.

Software Freedom Day

Ahir dissabte 15 de setembre es celebrava el dia del programari lliure (Software Freedom Day). Justament ahir vaig trobar una nova recopilació de programari lliure en CD, es diu OpenDisc, es tracte de una recopilació de programari lliure per sistemes Windows. Un altre bona recopilació de programari lliure es CD-Libre aquesta es multiplataforma s’hi pot trobar programari per Linux, Windows i Mac.

Per altre banda la Free Software Foundation sempre te campanyes en marxa per promocionar el programari lliure o per protestar per les manipulacions que fan tant empreses de programari privatiu com els fabricant de maquinari. Així com també les fa en contra dels formats tancats i/o amb DRM. Un dels temes mes controvertits ara mateix es el Secure Boot, resulta que Microsoft no donarà ni certificarà (el logo Windows Compatible) a cap fabricant de maquinari si no fa servir Secure Boot. Mesura que segons Microsoft impediria executar programes maliciosos. Secure Boot podria impedir o limitar que no es pogués arrancar al inici del sistema cap programa no certificat i aprovat per Microsoft. En principi podria limitar la llibertat dels usuaris de fer servir altres sistemes operatius o els seus propis programes al seus ordinadors.  La FSF canvia el nom Secure Boot per Resticted Boot, afirmant que no es un sistema per protegir als usuaris si no per restringir la llibertat dels usuaris de fer al que vulguin amb un dispositiu de la seva propietat.

No son noves aquestes iniciatives el Trusted Computing Group fa uns anys ja van voler implantar el Trusted Computing Appliance com a mesura de seguretat fins que han arribat al Secure Boot. El que no deien però es que també serviria per controlar els continguts amb DRM que fins i tot podrien esborrar a distancia si era un arxiu piratejat o una copia il·legal de una cançó, vídeo o un llibre.  Per tant es deixaven portes obertes per que es poguessin controlar els ordinadors a distancia per part de les empreses i fins i tot governs. Richard Stallman pare del programari lliure ja augurava l’any 1996 aquests moviments al seu conte El dret a llegir. On els governs i grans empreses tenien el control dels dispositius, programes i continguts que els ciutadans podien o no podien fer servir. En definitiva censura i control institucional amb la excusa de la seguretat de la societat.

La qüestió no es imposar que tothom empri programari lliure, si no que tothom empri el que vulgui, que l’usuari tengui la llibertat de triar el que vol emprar. Els ordinadors i dispositius son de la nostra propietat i per el nostre propi profit. Us recomano la lectura de El dret a llegir, que explica en paraules senzilles els perills de l’ús de aquests sistemes de control per part de empreses i governs.

Innovació a petita escala

El que m’ha cridat l’atenció aquestes setmanes son els nous moviment sorgits a la xarxa. Que proposen alternatives per innovar. Els estats i grans corporacions s’han convertit en monstres inefectius. Hem passat durant els anys de una xarxa centralitzada a una descentralitzada i ara a una de distribuïda. Ara tenim una economia a gran escala i la xarxa distribuïda proposa una economia de petita escala.

El telègraf, el telèfon i altres noves  tecnologies van crear una xarxa descentralitzada. Els estats i grans corporacions avui en dia son descentralitzats, que no vol dir que siguin efectius. Si falla el node central la resta queda incomunicat, si en falla un de perifèric tots els nodes que depenen d’ell queden incomunicats. Internet es una xarxa distribuïda si falla un node la comunicació es possible, simplement es derivada cap a altres nodes per arribar al seu destí.

Les estructures centralitzades van caure i van donar pas a estructures descentralitzades, mes eficients i que ara estan en crisi. Que cauran com van caure les centralitzades en el seu dia. Les estructures actuals descentralitzades fan tot el que poden per tornar a agafar el control que han perdut en favor de la xarxa distribuïda i tornar-la a convertir en descentralitzada. La xarxa distribuïda a permès que el coneixement flueixi i arribi a indrets on abans no arribava. La xarxa distribuïda fa possible a petites empreses competir contra les grans. També que petites empreses col·laborin amb altres com elles per generar llocs de feina i innovar. El coneixement es a la xarxa i es fàcil compartir-lo entre nodes. Per innovar  ja no es necessiten grans infraestructures, els nodes es poden posar en contacte amb altres i compartir la seva experiència, coneixement i feina per crear nous productes, nous llocs de feina o donar nous serveis. On les tecnologies lliures, el programari lliure hi tenen molt a veure. Es poden adquirir coneixements a la xarxa que abans només estaven reservats a classes socials amb gran poder adquisitiu.

Una interessant lectura sobre el tema es El modo de producción P2P. On es dona un repàs a la historia i es fan prediccions sobre el futur.