Tag Archives: Linux

Free Software, what is this?

“Que es això del programari lliure?”. Pregunta que es fan molta gent i usuaris. Doncs son programes que fan servir llicències lliures com la GPL i altres. Permeten al usuari modificar, compartir i auditar el codi font dels programes segons aquestes quatre llibertats.

  • La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font es una condició prèvia per a això.
  • La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
  • La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.

Convé tenir en compte que es lliure com a llibertat d’expressió i no tant com lliure de gratuït, encara que si es gratuït. Que sigui gratuït no vol dir que no hi puguis guanyar doblers i tampoc que no generi guanys. Avui en dia moltes empreses l’empren com sistema operatiu a routers, reproductors multimèdia i molts altres que ni ens imaginam. També moltes webs i serveis de la xarxa el fan servir encara que no hi sembli. Molts llenguatges de programació, servidors de bases de dades com MySQL o PostgreSQL son programari lliure. Aquest blog el tenc a un servidor casolà que tenc a casa funciona amb Debian i per el blog WordPress també programari lliure.

“Jo l’empraria però tothom empra Hasefroch (Windows) o Còdol (Mac). Es que necessit el programa super-mega-guai que no funciona a Linux”. Digau-me quin tipus de programa necessitau de veritat i us en donaré un parell o mes de alternatius. Duc prop de vint anys emprant Linux a tots els meus ordinadors particulars i creieu-me puc fer de tot. Editar i gestionar fotos, vídeos i música. Puc per exemple controlar focus i qualsevol aparell d’il·luminació de teatre amb QLC+, programa on col·laboro a traduir-lo al català. Si, pots col·laborar amb altre gent a millorar un programa, no cal ser programador expert per fer-ho es pot fer per exemple traduint-lo a altres llengües o escrivint documentació.

“Es que els programes lliures son de baixa qualitat”. I molts dels programes de pagament també i no hi pots fer res. Amb el programari lliure com deia abans pots ajudar a millorar-lo. Si un programa privatiu i per el que has pagat te un error poc hi pots fer per arreglar-lo, tret que la companyia que l’ha creat ho vulgui fer. Uns bons exemples de programes de qualitat que a lo millor no sabeu que son lliures. Calibre el millor programa per gestionar llibres electrònics. VLC un reproductor multimèdia que funciona a tots els sistemes operatius.

Per anar acabant a la fira Menorca Connecta que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Moltes de les tecnologies presentades o tallers fan servir programari lliure d’una o altre manera. Des de les impressores 3D al Scratch passant per el hackaton o be son programari lliure o l’empren.

Si teniu un ordinador que funciona molt malament, es antic i casi be no els feis servir provau d’instal·lar-hi Debian o Xubuntu, no semblarà el mateix. Al meu portàtil he instal·lat durant el cap de setmana Xubuntu 15.10 fins ara anava amb Ubuntu. Es un portàtil antic un model de mes de vuit anys i que vaig comprar de segona ma, li he ampliat memòria i el disc dur durant els darrers anys i va de primera.

Animeu-vos a fer servir programari lliure, no cal ser un expert i va molt be per aprendre, ho podeu fer també al ordinador que tingueu, molts programes funcionen també a altres sistemes. Podeu començar per Firefox, Openoffice/Libreoffice, VLC o Gimp (editor de imatges i fotos).

 

QLC+ a la pràctica.

Ja us havia xerrat de QLC+ en entrades anteriors aquesta i aquesta. Ara m’agradaría explicar la meva experiència duita a la pràctica. El passat mes de maig vaig fer l’il·luminació del espectacle de la Jukebox Band Menorca Tornam a Obrir. L’any passat ja havia col·laborat amb ells a l’espectacle Obrim Avui.

Enguany però hi havia novetats, per primer cop he pogut emprar el meu ordinador per fer-ho, el meu estimat portàtil amb Ubuntu. A finals de l’any passat vaig descobrir una petita meravella de programa QLC+ que juntament amb un parell de dispositius USB com son el Enttec DMX USB Pro i el Korg nanoKontrol2 converteixen qualsevol ordinador en una consola professional de control d’il·luminació  DMX.

L’interfície o consola virtual del QLC+ es pot dissenyar a voluntat i a mida de les necessitats. Durant l’actuació fent clic als botons o fent servir els controls de la nanoKontrol2 podia activar o desactivar escenes, colors, efectes. Amb els controls lliscants i el rotatius, pujar o baixar  la intensitat o fer canvis el Fade In, Fade Out o a la durada de les escenes o els passos de una Cue List o dels Chasers. Permetent-me generar o canviar efectes en directe.

Consola Virtual que vaig dissenyar per l'espectacle.
Consola Virtual que vaig dissenyar per l’espectacle.
Vista de la pantalla Monitor, on es poden visualitzar el valors de cada canal DMX.
Vista de la pantalla Monitor, on es poden visualitzar el valors de cada canal DMX.

Amb QLC+ es poden emprar multitud de dispositius d’entrada i sortida com consoles de control MIDI,  USB, DMX, rebre i enviar senyals via ArtNet, OLA o OSC. Fins i tot es pot controlar des de una tauleta Android.  iPad o un navegador web. Pot enviar senyals DMX i MIDI a altres ordinadors, dispositius i instruments per reproduir àudios, vídeos o altres efectes sincronitzats. Totalment configurables a la pantalla de Entrades/Sortides que podeu veure mes avall.

Entrades/Sortides. Permet múltiples combinacions.
Entrades/Sortides. Permet múltiples combinacions.

A la pantalla de Fixtures o dispositius d’il·luminació. Es poden afegir i configurar els focus i altres dispositius a controlar amb QLC+. Molts usuaris van compartint les seves plantilles de focus que fa que la llibreria de focus de QLC+ sigui molt complerta agilitzant la feina de crear de ajustar les escenes. Tenc que dir que QLC+ està orientat als focus, o sigui s’afegeixen els focus a la llista, es configuren i ja estan disponibles des de qualsevol altre pantalla o finestra del programa. A la pantalla Funcions es poden crear les escenes, chasers i EFX necessaris per l’espectacle. També crear grups i col·leccions per tenir-les organitzades.

Captura de 2014-06-29 10:13:23 Captura de 2014-06-29 10:15:36

Hi ha dues pantalles mes a QLC+ son la Taula Simple i Shows. Amb la Taula Simple es poden controlar manualment o crear escenes i/o llistes d’escenes (cue list) per un control mes manual. La pantalla Shows serveix per sincronitzar efectes de llum amb qualsevol clip d’àudio  i molt prest també amb clips de vídeo. Es una mena de editor reproductor lineal a l’estil de molts editors d’àudio i vídeo moderns, es van afegint clips i efectes de llum a la línia de temps per desprès poder-los reproduir sincronitzats.

Captura de 2014-06-29 19:39:30 Captura de 2014-06-29 19:38:47

Com veis el programa compleix perfectament, es pot adaptar i cobreix les necessitats del espectacle ja sigui musical o teatral, fins i tot hi ha usuaris que el fan servir per il·luminació ambiental a sales i locals.  QLC+ igualment que Ubuntu es programari lliure i multi-plataforma, funciona sota Linux, MacOSX i Windows. Cosa que permet que una petita comunitat d’usuaris del programa, programadors, tant  professionals com aficionats col·laborar en el projecte, publicant les plantilles de focus, exemples dels espais de treball, idees per millorar el programa, correcció d’errors, traduccions a diferents llengües. Per cert la traducció al català es meva, no se si havíeu vist a les captures que està en català.

Fitxa Tècnica General:

  • Lloc: Teatre Casino 17 de gener.
  • Interprets: Jukebox Band Menorca
  • Espectacle: Tornam a obrir.
  • Producció:  Artistes per Menorca, Dau Produccions i Jukebox Band Menorca

Fitxa Tècnica Ilu·luminació:

  • Disseny i control: Santi Benejam
  • Portàtil HP-550
  • Sistema operatiu Ubuntu 13.10
  • QLC+ 4.6.1.
  • Enttec DMX USB Pro.
  • Korg nanoKontrol2
  • 2 x Martin MAC-500
  • 4 x Cameo LED RGB PAR56 Can
  • 3 x PC
  • 6 x PAR 64
  • Aquest es l’espai de treball que vaig dissenyar:  JukeBox-2014-backup-final

Fitxa Tècnica So i Vídeo:

El so estava controlat amb una Soundcraft per Luca Pedregosa. El vídeos i alguns efectes de so es reproduïen a una pantalla al fons del escenari amb un portàtil amb Windows i un programa VJ controlat per Manu Torrico. No us puc donar mes detalls.

Els PAR 64 i els PC els emprava per il·luminació frontal, lateral i puntual. Els Cameo LED estaven de contrallums i per crear ambients diferents. Els Mac 500 estaven al terra darrera els tres cantants de primer terme just davant la bateria. Al fons hi havia una pantalla de vídeo on es reproduïen clips relacionats en cada cançó, lletres de karaoke o efectes visuals.

Amb els controls lliscants de la nanoKontrol2 controlava la il·luminació frontal i lateral. Al botons estaven assignats a les escenes i moviments dels Mac 500,  tenia unes escenes prefixades “vuit”, “cercle”, “diamant”, etc creades amb el generador de EFX del QLC+, a mes d’unes posicions fixes. Els canvis de colors i gobos els feia amb el ratolí. A mes tenia quatre controls rotatius assignats al Fade In, Fade Out, Durada dels passos dels chasers, amb lo que podia sincronitzar els Cameo LED al ritme de la música generant transicions suaus o mes brusques i ràpides tipus strobe. L’altre control rotatiu controlava la durada/velocitat dels EFX dels Mac500, que anava ajustant segons la conveniència.

El QLC+ el podeu baixar a la pàgina del projecte. Els dispositius Enttec DMX USB Pro i la nanoKontrol2 els vaig comprar a Thomman.

A continuació us deix unes quantes fotos del dia del l’espectacle tant del equipament com del resultat final durant l’actuació.

Ubuntu, QLC+, Enttec DMX USB Pro i Korg nanoKontrol2
Ubuntu 13.10 , QLC+, Enttec DMX USB Pro i Korg nanoKontrol2
El portàtil al costat de una SoundCraft.
El portàtil al costat de una Soundcraft. ;-)

I el resultat final força espectacular, us deix unes fotos i un petit vídeo de l’espectacle.

1526698_684056044983894_5781121437421666317_n 10012680_754492964581584_6722137822701058765_o 10259313_755654427798771_6553945849509477038_o 10333288_683015305087968_8464910008535529537_o 10271272_755163767847837_7380632973377542991_o 10257374_755015027862711_3193356417037294692_o

10348802_754493171248230_8701200284645610883_o 10338526_754492931248254_6048487109830534657_o 10296118_754492797914934_8485802235072243638_o 10317835_754492904581590_2635193631813777529_o 737336_754492854581595_7605574177160581364_o

Linux no es per l’usuari normal

Linux no es per l’usuari normal, es per els experts, es molt difícil, solen dir molts quant els hi xerres de Linux. Avui al twitter m’he trobat amb un follower que deia que estava instal·lant Ubuntu a un portàtil. Li he ofert ajuda i hem tingut una curta conversa (he canviat el nom real de l’usuari de twitter per Usuari, no es rellevant).

Usuari: Instal.lant Ubuntu al portatil. Te molt bona pinta. No trobare a faltar el windows.
sbenejam: @Usuari si tens cap dubte ja m’ho diràs. ;-)
Usuari: @sbenejam quina joia! Detecta la xarxa, li poses el passw. i voilà ja estic connectat. Qualsevol referencia al W és un insult.
sbenejam: @Usuari amb el temps descobriràs que el Win es una patata comparat amb els Linux.
Usuari: @sbenejam No estic molt enfora d’aquest moment. Instal.lació: 4 min, connectar a xarxa 30 seg. Libre office de sèrie. Totalment operatiu ja!
 

Li he demanat els motius del canvi, si ha trobat difícil la instal·lació, que em contés la experiència:

Usuari: @sbenejam Ja feia estona que estava fart del w. Problemes de programari i de funcionament. Vaig baixar-me un disc instal.lació i a instalar.
Usuari: @sbenejam Ho he trobat molt fàcil tot. Especialment la localitzacio i connexió a la wi fi. Ara he de pulir coses idioma, programari, etc.

Com veis Linux no es per l’usuari normal, es per l’usuari que te ganes de fer i aprendre coses noves. Instal·lar i emprar Linux avui en dia no es difícil es un mite. Tampoc com si passava temps enrere hi ha problemes amb el drivers del maquinari, a vegades si. Però per exemple instal·lant Windows a la feina he estat un bon temps descarregant i instal·lant drivers. Una passa mes cap a la “Total World Domination”. ;-)

Professionals Linux

Llegesc a Linux Foundation aquest article i la seva infografia i me’n alegro molt. La demanda de professionals especialitzats en Linux creix i sembla que seguirà creixent. Creix la demanda de administradors de sistemes, programadors i desenvolupadors especialitzats en Linux i llenguatges de programació que corren sobre aquests sistemes.

No em ve de nou, va començar Apache dominant el mon dels servidors web i la majoria corrien sobre Unix i els seus derivats Linux i BSD. Amb els anys Linux s’ha fet amb una quota cada vegada mes gran. Desprès els llenguatges de programació web HTML, PHP i altres. PHP es programari lliure i cada vegada te mes presència i també guanya presència Python, sobre tot per part de Google. Desprès el gestors de continguts WordPress, Joomla i Drupal, tots ells programari lliure i programats amb llenguatges de programació que també son programari lliure. Aquests conjunt d’eines tecnològiques beneficien a molta gent i molts professionals també se’n poden beneficiar. Ara nomes ens queda que les administracions públiques obrin els ulls, que vegin que seguint per el camí del programari privatiu i les llicències abusives no anam enlloc.

Us deix uns enllaços d’estadístiques d’us de servidors web, sistemes operatius, llenguatges de programació i gestors de continguts. En quant als gestors de bases dades no he trobat cap comparativa d’us als servidors web, però Mysql i Postgresql que son programari lliure gaudeixen de bona salut.

Us a servidors web. http://news.netcraft.com/archives/2013/02/01/february-2013-web-server-survey.html

Us a servidors web. http://w3techs.com/technologies/overview/web_server/all

Sistemes operatius. http://w3techs.com/technologies/overview/operating_system/all

Llenguatges de programació. http://w3techs.com/technologies/overview/programming_language/all

Gestors de continguts. http://w3techs.com/technologies/overview/content_management/all

Software Freedom Day

Ahir dissabte 15 de setembre es celebrava el dia del programari lliure (Software Freedom Day). Justament ahir vaig trobar una nova recopilació de programari lliure en CD, es diu OpenDisc, es tracte de una recopilació de programari lliure per sistemes Windows. Un altre bona recopilació de programari lliure es CD-Libre aquesta es multiplataforma s’hi pot trobar programari per Linux, Windows i Mac.

Per altre banda la Free Software Foundation sempre te campanyes en marxa per promocionar el programari lliure o per protestar per les manipulacions que fan tant empreses de programari privatiu com els fabricant de maquinari. Així com també les fa en contra dels formats tancats i/o amb DRM. Un dels temes mes controvertits ara mateix es el Secure Boot, resulta que Microsoft no donarà ni certificarà (el logo Windows Compatible) a cap fabricant de maquinari si no fa servir Secure Boot. Mesura que segons Microsoft impediria executar programes maliciosos. Secure Boot podria impedir o limitar que no es pogués arrancar al inici del sistema cap programa no certificat i aprovat per Microsoft. En principi podria limitar la llibertat dels usuaris de fer servir altres sistemes operatius o els seus propis programes al seus ordinadors.  La FSF canvia el nom Secure Boot per Resticted Boot, afirmant que no es un sistema per protegir als usuaris si no per restringir la llibertat dels usuaris de fer al que vulguin amb un dispositiu de la seva propietat.

No son noves aquestes iniciatives el Trusted Computing Group fa uns anys ja van voler implantar el Trusted Computing Appliance com a mesura de seguretat fins que han arribat al Secure Boot. El que no deien però es que també serviria per controlar els continguts amb DRM que fins i tot podrien esborrar a distancia si era un arxiu piratejat o una copia il·legal de una cançó, vídeo o un llibre.  Per tant es deixaven portes obertes per que es poguessin controlar els ordinadors a distancia per part de les empreses i fins i tot governs. Richard Stallman pare del programari lliure ja augurava l’any 1996 aquests moviments al seu conte El dret a llegir. On els governs i grans empreses tenien el control dels dispositius, programes i continguts que els ciutadans podien o no podien fer servir. En definitiva censura i control institucional amb la excusa de la seguretat de la societat.

La qüestió no es imposar que tothom empri programari lliure, si no que tothom empri el que vulgui, que l’usuari tengui la llibertat de triar el que vol emprar. Els ordinadors i dispositius son de la nostra propietat i per el nostre propi profit. Us recomano la lectura de El dret a llegir, que explica en paraules senzilles els perills de l’ús de aquests sistemes de control per part de empreses i governs.