Tag Archives: internet

Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura

Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.

Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.

Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. read more »

Biblioteques públiques electròniques

Aquesta setmana s’anunciava a la premsa i a la web del Cime la creació d’un portal de lloguer de llibres electrònics. Fins aquí tot molt be les sorpreses venen quant comences a aprofundir en el tema.

Segons la noticia al Diari Menorca es una gran novetat i posarà a l’abast del socis de les biblioteques públiques de Menorca de les principals novetats editorials. El mes xocant de tot son les dades que donen. Resulta que son 300 els títols els que es poden llogar. I mes xocant son els 10.000€ el que ha costat la broma. Tot el sistema es proveït per Libranda, una empresa privada que te els drets de distribució de e-books de un munt d’editorials.  A la web del Consell Insular l’informació no aclareix massa el tema.

Que inclouen aquests 10.000€, les despeses de manteniment de la web, durant quant temps?. No he pogut trobar mes informació sobre el tema ni a la web del CIMe, ni a la de les biblioteques públiques.  I mes quant te trobes amb noticies com aquesta on es posen en dubte la qualitat i els termes dels serveis de préstec.

Libranda des de els seus inicis acusada de no voler vendre llibres mes be de voler mantenir un sistema absurd de distribució dels mateixos. El DRM de Adobe Digitals Editions es potser la pitjor experiència d’usuari que te pots trobar a la WEB per adquirir productes o serveis.  I ho dic amb totes les lletres per que l’he sofert d’ençà vaig comprar-me un lector de llibres ja fa uns tres anys. A part de que l’usuari s’ha d’instal·lar un programa de Adobe i tenir un lector compatible, son les voltes que ha donar l’usuari per poder llegir el llibre comprat o llogat al seu lector. I si no fas servir Apple o Windows, com es el meu cas,  es pot convertir es tot un problema. També es permet la lectura del llibres sense haver-los de descarregar i llegir-los al “núvol”.

Per poder llogar llibres d’aquesta biblioteca virtual t’has de registrar a una de les biblioteques públiques de Menorca, però no ho pots fer via WEB. A aquestes alçades que per emprar  un servei WEB te tenguis que registrar presencialment a unes oficines es impresentable.  Seguiré investigant a veure si puc esbrinar res mes sobre el tema.

Per acabar, dubt molt que aquesta iniciativa sigui eficient, per els cost, 10.000€ son molts i segur que serien mes necessaris per millorar altres serveis de les biblioteques.

 

 

 

Innovació a petita escala

El que m’ha cridat l’atenció aquestes setmanes son els nous moviment sorgits a la xarxa. Que proposen alternatives per innovar. Els estats i grans corporacions s’han convertit en monstres inefectius. Hem passat durant els anys de una xarxa centralitzada a una descentralitzada i ara a una de distribuïda. Ara tenim una economia a gran escala i la xarxa distribuïda proposa una economia de petita escala.

El telègraf, el telèfon i altres noves  tecnologies van crear una xarxa descentralitzada. Els estats i grans corporacions avui en dia son descentralitzats, que no vol dir que siguin efectius. Si falla el node central la resta queda incomunicat, si en falla un de perifèric tots els nodes que depenen d’ell queden incomunicats. Internet es una xarxa distribuïda si falla un node la comunicació es possible, simplement es derivada cap a altres nodes per arribar al seu destí.

Les estructures centralitzades van caure i van donar pas a estructures descentralitzades, mes eficients i que ara estan en crisi. Que cauran com van caure les centralitzades en el seu dia. Les estructures actuals descentralitzades fan tot el que poden per tornar a agafar el control que han perdut en favor de la xarxa distribuïda i tornar-la a convertir en descentralitzada. La xarxa distribuïda a permès que el coneixement flueixi i arribi a indrets on abans no arribava. La xarxa distribuïda fa possible a petites empreses competir contra les grans. També que petites empreses col·laborin amb altres com elles per generar llocs de feina i innovar. El coneixement es a la xarxa i es fàcil compartir-lo entre nodes. Per innovar  ja no es necessiten grans infraestructures, els nodes es poden posar en contacte amb altres i compartir la seva experiència, coneixement i feina per crear nous productes, nous llocs de feina o donar nous serveis. On les tecnologies lliures, el programari lliure hi tenen molt a veure. Es poden adquirir coneixements a la xarxa que abans només estaven reservats a classes socials amb gran poder adquisitiu.

Una interessant lectura sobre el tema es El modo de producción P2P. On es dona un repàs a la historia i es fan prediccions sobre el futur.

Incongruències

Vivim a un mon ple de incongruències. Poden semblar futeses però no ho son. Com mes avança la tecnologia pitjor vivim els humans. La culpa però no es de la tecnologia. La culpa es del mal us que se’n fa de la mateixa.

Estem en crisis, en canvi enlloc de aprofitar la tecnologia per sortir de la crisis li donam l’esquena. A un mon cada dia mes inter-connectat deixam de banda la col·laboració per fer cas al que sempre hem fet els humans, els doblers, la rellevància social, el poder de estar per damunt els altres.

Incongruent es que l’estat o alguna autonomia pagui un milionada a empreses que tots coneixem quant amb una mesurada inversió podrien tenir el mateix i a mes donar feina a emprenedors, programadors, investigadors i a empreses d’àmbit local.  Però no, queda millor signar un contracte de col·laboració amb Microsoft per unes llicències que d’aquí a un any tindran que renovar, amb promeses per part de l’empresa de dotar al nostres estudiants de mitjans.  I tot gràcies a la desinteressada ajuda de Microsoft per dotar-los dels darrers sistemes tecnològics que mitjançant pressions i denuncies al jutjats fan que al final la junta d’Andalucia signi un contracte milionari amb Microsoft disfressat de multa per restituir els drets de Microsoft. Tot podria semblar normal si no fos per que la Junta de Andalucia havia creat fa uns anys Guadalinex un distribució Linux per els seus ciutadans i la seva administració. I mentre nosaltres els ciutadans ens hem de pagar la nostra connexió a la xarxa, als diputats del parlament espanyol els hi van donar un kit tecnològic compost de iPad, iPhone i ADSL a casa seva.

Per sort ha casos de iniciatives de implantació o de migració al programari lliure. El darrer cas rellevant que he vist ha passat a una escola dels Estats Units. Si com ho sentiu als Estats Units, tothom es pensa que allà tot es molt polit i que tenen totes les necessitats cobertes. El 2007 aquesta escola no tenia pressupost per una aula informàtica, però tenia un professor preocupat per els seus alumnes. Preocupat per que a pesar de viure a un país amb molts recursos la seva escola no els tenia. Va aconseguir uns ordinadors que s’anavan a tirar i com que els programes de Microsoft que duen no funcionaven be va cercar alternatives. Va començar per cercar-la a Internet i trobar un grup local d’usuaris de Linux. Gràcies a la seva iniciativa amb l’ajut del voluntaris va canviar els sistemes operatius i tot el programari dels vells ordinadors per Linux i el seu programari. A dia d’avui i gràcies a l’ajut d’altres organitzacions que s’han anat involucrant amb el tema tenen ordinadors a les aules que no tindrien per altres mitjans.

I com estem a Menorca?, la veritat es que si be hi ha escoles que si fan us de Linux i programari lliure, l’administració  li dona l’esquena. Quasi be totes les webs institucionals de l’adminsitració local funcionen sobre programari de Microsoft. Uns exemples Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella o l’ajuntament de Maó. I la veritat no s’enten que el servei d’informàtica local de Menorca Silme,  no faixi un us generalitzat de programari lliure sobre tot als serveis web que dona. Silme informa a la seva web dels seus objectius.  Compatibilitat i integració amb quins aplicatius?. Quina es la estrategia de desenvolupar el futur?. La finestreta única sembla que si esta en marxa i funciona, es la anomenada Carpeta Ciutadana, des de on es pot accedir als serveis del Consell o els ajuntaments menorquins. També veig que donen cursos de Libreoffice/Openoffice.  Però la veritat es, que es molt poc bagatge desprès de tants anys. Moltes administracions ja tenen projectes Opendata en funcionament com Opendata Euskadi o l’Ajuntament de Barcelona. Fomentant la transparència de les seves administracions.

Jo també som una mica incongruent, a la feina tenc que fer us de programari privatiu, encara que fem servir bastant programari lliure com Linux, Firefox,  Openoffice/Libreoffice o programes privatius basats en programari lliure. La majoria es privatiu i prou, no hi ha alternativa. A casa ja es un altre tema tots els meus ordinadors i dispositius funcionen amb programari lliure i fins i tot el maquinari es en molts casos reciclat. I si un trist ciutadà com jo apassionat de la tecnologia i gairebé sense formació ho puc fer amb pocs recursos, per que no ho pot fer l’administració?.

 

 

 

Aniversari retardat

Avui m’he adonat que se m’ha passat per alt  el cinquè aniversari de La Tecnologia i Jo. Cada any el mes de desembre coincidint amb l’aniversari del blog, feia una entrada resum de l’any i dels temes mes rellevants. Enguany, -millor dit l’any passat- no se si per deixadesa o per tenir el cap en altres temes no l’he feta.

Han passat moltes coses al 2011, la crisis, la Llei Sinde,  el discurs de Alex de la Iglesia als Goya, #nolesvotes que va derivar a #15m, l’explosió d’Android, la guerra de aniquil·lació total de patents en que les grans empreses s’han obcecat i moltes mes, totes molt relacionades amb la xarxa. Particularment les que recordaré sempre son les dues xerrades, “Programari lliure, una experiència personal” i “Propietat intel·lectual a l’era digital”, la primera per al Col·lectiu Rissaga el mes de març i la segona als Sopars a la Fresca del PSM al passat mes de juliol.

De la crisis no en parlaré massa, també m’ha tocat com a tothom. De la xarxa puc dir que estic content de les noves iniciatives tant les socials, com les tecnològiques. De la part social la idea de comunitat ciutadana que han creat les protestes del darrer any. De la tecnològica hi ha moltes raons. Cada vegada es mes fàcil l’accés a la xarxa i cada vegada el sistema operatiu GNU/Linux te mes força i es mes conegut. Son molts els coneguts que m’han demanat per ajudar-los a instal·lar-lo o que m’han demanant consells sobre el tema. L’explosió de Android, derivat de Linux, encara que no es lliure del tot si que permet el que altres no permeten, fer amb els teus aparells i gadgets el que vulguis, que per això son propietat nostra. La generalització del llibre electrònic que per fi sembla que va agafant força al nostre país, també es un tema que segueixo amb interès, si be encara va una mica endarrerit comparat a altres països va agafant força.

En quant a les xerrades vull tornar a agrair tant el Col·lectiu Rissaga com al PSM la confiança que van dipositar amb mi. A la classe política del bipartidisme, els vull recordar que en han donat l’esquena a la societat i a la ciutadania, que per part meva i de molta altre gent els seguirem amargant la vida.

Voldria acabar aquest post agraint a la gent que he conegut des de l’any 1996 quant vaig començar les meves aventures i desventures a la xarxa. A la gent de escomposlinux.org, als followers de Twitter que aguanten estoicament les meves divagacions, i a tanta gent que he conegut durant la meva vida “digital” dels que he aprés molt i esper seguir aprenent. A les xarxes socials i també a serveis avui oblidats però que encara empro com el IRC, les llistes de correu, Usenet i grups d’usuaris. Als moviments del programari lliure, a Creative Commons i Cultura Lliure, en general a tots els moviment i col·lectius que defensen i advoquen per la llibertat del ciutadans fugint de la tirania de les empreses lobbies i governants.

PD: Els documents de les xerrades els trobareu aquí:
http://es.scribd.com/documents
http://www.slideshare.net/sbenejam/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerrada/
http://tramontana.escomposlinux.org/xerradapsm/