Tag Archives: GNU/Linux

Free Software, what is this?

“Que es això del programari lliure?”. Pregunta que es fan molta gent i usuaris. Doncs son programes que fan servir llicències lliures com la GPL i altres. Permeten al usuari modificar, compartir i auditar el codi font dels programes segons aquestes quatre llibertats.

  • La llibertat per a executar el programa, per a qualsevol propòsit (llibertat 0).
  • La llibertat d’estudiar com treballa el programa, i adaptar-lo a les necessitats pròpies (llibertat 1). L’accés al codi font es una condició prèvia per a això.
  • La llibertat de redistribuir còpies per a poder ajudar als vostres veïns (llibertat 2).
  • La llibertat per a millorar el programa, i alliberar les vostres millores al públic, per a què tota la comunitat pugui beneficiar-se (llibertat 3). L’accés al codi font és una condició prèvia per a això.

Convé tenir en compte que es lliure com a llibertat d’expressió i no tant com lliure de gratuït, encara que si es gratuït. Que sigui gratuït no vol dir que no hi puguis guanyar doblers i tampoc que no generi guanys. Avui en dia moltes empreses l’empren com sistema operatiu a routers, reproductors multimèdia i molts altres que ni ens imaginam. També moltes webs i serveis de la xarxa el fan servir encara que no hi sembli. Molts llenguatges de programació, servidors de bases de dades com MySQL o PostgreSQL son programari lliure. Aquest blog el tenc a un servidor casolà que tenc a casa funciona amb Debian i per el blog WordPress també programari lliure.

“Jo l’empraria però tothom empra Hasefroch (Windows) o Còdol (Mac). Es que necessit el programa super-mega-guai que no funciona a Linux”. Digau-me quin tipus de programa necessitau de veritat i us en donaré un parell o mes de alternatius. Duc prop de vint anys emprant Linux a tots els meus ordinadors particulars i creieu-me puc fer de tot. Editar i gestionar fotos, vídeos i música. Puc per exemple controlar focus i qualsevol aparell d’il·luminació de teatre amb QLC+, programa on col·laboro a traduir-lo al català. Si, pots col·laborar amb altre gent a millorar un programa, no cal ser programador expert per fer-ho es pot fer per exemple traduint-lo a altres llengües o escrivint documentació.

“Es que els programes lliures son de baixa qualitat”. I molts dels programes de pagament també i no hi pots fer res. Amb el programari lliure com deia abans pots ajudar a millorar-lo. Si un programa privatiu i per el que has pagat te un error poc hi pots fer per arreglar-lo, tret que la companyia que l’ha creat ho vulgui fer. Uns bons exemples de programes de qualitat que a lo millor no sabeu que son lliures. Calibre el millor programa per gestionar llibres electrònics. VLC un reproductor multimèdia que funciona a tots els sistemes operatius.

Per anar acabant a la fira Menorca Connecta que s’ha celebrat aquest cap de setmana. Moltes de les tecnologies presentades o tallers fan servir programari lliure d’una o altre manera. Des de les impressores 3D al Scratch passant per el hackaton o be son programari lliure o l’empren.

Si teniu un ordinador que funciona molt malament, es antic i casi be no els feis servir provau d’instal·lar-hi Debian o Xubuntu, no semblarà el mateix. Al meu portàtil he instal·lat durant el cap de setmana Xubuntu 15.10 fins ara anava amb Ubuntu. Es un portàtil antic un model de mes de vuit anys i que vaig comprar de segona ma, li he ampliat memòria i el disc dur durant els darrers anys i va de primera.

Animeu-vos a fer servir programari lliure, no cal ser un expert i va molt be per aprendre, ho podeu fer també al ordinador que tingueu, molts programes funcionen també a altres sistemes. Podeu començar per Firefox, Openoffice/Libreoffice, VLC o Gimp (editor de imatges i fotos).

 

Programari Lliure, Societat Lliure. Col·laboració a Nan Ventura

Article publicat a la web d’en Nan Ventura aquesta setmana.

Ahir en Nan Ventura em va demanar una recomanació d’un llibre i he triat Programari Lliure, Societat Lliure (Free Software, Free Society) de Richard M. Stallman. Intentaré explicar-vos per qué he triat aquest llibre.

Sempre he sigut un aficionat a les noves tecnologies era habitual consumidor de revistes de informàtica on vaig començar a sentir rallar de GNU/Linux. Internet començava a estendre’s al nostre país. Els gurus del programari lliure eren Richard M. Stallman, Eric S. Raymond entre altres. Llegia tot lo que arribava a les meves mans sobre programari lliure i la seva filosofia. El treball en xarxa i compartir es van fer habituals a la meva vida. read more »

QLC+ a la pràctica.

Ja us havia xerrat de QLC+ en entrades anteriors aquesta i aquesta. Ara m’agradaría explicar la meva experiència duita a la pràctica. El passat mes de maig vaig fer l’il·luminació del espectacle de la Jukebox Band Menorca Tornam a Obrir. L’any passat ja havia col·laborat amb ells a l’espectacle Obrim Avui.

Enguany però hi havia novetats, per primer cop he pogut emprar el meu ordinador per fer-ho, el meu estimat portàtil amb Ubuntu. A finals de l’any passat vaig descobrir una petita meravella de programa QLC+ que juntament amb un parell de dispositius USB com son el Enttec DMX USB Pro i el Korg nanoKontrol2 converteixen qualsevol ordinador en una consola professional de control d’il·luminació  DMX.

L’interfície o consola virtual del QLC+ es pot dissenyar a voluntat i a mida de les necessitats. Durant l’actuació fent clic als botons o fent servir els controls de la nanoKontrol2 podia activar o desactivar escenes, colors, efectes. Amb els controls lliscants i el rotatius, pujar o baixar  la intensitat o fer canvis el Fade In, Fade Out o a la durada de les escenes o els passos de una Cue List o dels Chasers. Permetent-me generar o canviar efectes en directe.

Consola Virtual que vaig dissenyar per l'espectacle.
Consola Virtual que vaig dissenyar per l’espectacle.
Vista de la pantalla Monitor, on es poden visualitzar el valors de cada canal DMX.
Vista de la pantalla Monitor, on es poden visualitzar el valors de cada canal DMX.

Amb QLC+ es poden emprar multitud de dispositius d’entrada i sortida com consoles de control MIDI,  USB, DMX, rebre i enviar senyals via ArtNet, OLA o OSC. Fins i tot es pot controlar des de una tauleta Android.  iPad o un navegador web. Pot enviar senyals DMX i MIDI a altres ordinadors, dispositius i instruments per reproduir àudios, vídeos o altres efectes sincronitzats. Totalment configurables a la pantalla de Entrades/Sortides que podeu veure mes avall.

Entrades/Sortides. Permet múltiples combinacions.
Entrades/Sortides. Permet múltiples combinacions.

A la pantalla de Fixtures o dispositius d’il·luminació. Es poden afegir i configurar els focus i altres dispositius a controlar amb QLC+. Molts usuaris van compartint les seves plantilles de focus que fa que la llibreria de focus de QLC+ sigui molt complerta agilitzant la feina de crear de ajustar les escenes. Tenc que dir que QLC+ està orientat als focus, o sigui s’afegeixen els focus a la llista, es configuren i ja estan disponibles des de qualsevol altre pantalla o finestra del programa. A la pantalla Funcions es poden crear les escenes, chasers i EFX necessaris per l’espectacle. També crear grups i col·leccions per tenir-les organitzades.

Captura de 2014-06-29 10:13:23 Captura de 2014-06-29 10:15:36

Hi ha dues pantalles mes a QLC+ son la Taula Simple i Shows. Amb la Taula Simple es poden controlar manualment o crear escenes i/o llistes d’escenes (cue list) per un control mes manual. La pantalla Shows serveix per sincronitzar efectes de llum amb qualsevol clip d’àudio  i molt prest també amb clips de vídeo. Es una mena de editor reproductor lineal a l’estil de molts editors d’àudio i vídeo moderns, es van afegint clips i efectes de llum a la línia de temps per desprès poder-los reproduir sincronitzats.

Captura de 2014-06-29 19:39:30 Captura de 2014-06-29 19:38:47

Com veis el programa compleix perfectament, es pot adaptar i cobreix les necessitats del espectacle ja sigui musical o teatral, fins i tot hi ha usuaris que el fan servir per il·luminació ambiental a sales i locals.  QLC+ igualment que Ubuntu es programari lliure i multi-plataforma, funciona sota Linux, MacOSX i Windows. Cosa que permet que una petita comunitat d’usuaris del programa, programadors, tant  professionals com aficionats col·laborar en el projecte, publicant les plantilles de focus, exemples dels espais de treball, idees per millorar el programa, correcció d’errors, traduccions a diferents llengües. Per cert la traducció al català es meva, no se si havíeu vist a les captures que està en català.

Fitxa Tècnica General:

  • Lloc: Teatre Casino 17 de gener.
  • Interprets: Jukebox Band Menorca
  • Espectacle: Tornam a obrir.
  • Producció:  Artistes per Menorca, Dau Produccions i Jukebox Band Menorca

Fitxa Tècnica Ilu·luminació:

  • Disseny i control: Santi Benejam
  • Portàtil HP-550
  • Sistema operatiu Ubuntu 13.10
  • QLC+ 4.6.1.
  • Enttec DMX USB Pro.
  • Korg nanoKontrol2
  • 2 x Martin MAC-500
  • 4 x Cameo LED RGB PAR56 Can
  • 3 x PC
  • 6 x PAR 64
  • Aquest es l’espai de treball que vaig dissenyar:  JukeBox-2014-backup-final

Fitxa Tècnica So i Vídeo:

El so estava controlat amb una Soundcraft per Luca Pedregosa. El vídeos i alguns efectes de so es reproduïen a una pantalla al fons del escenari amb un portàtil amb Windows i un programa VJ controlat per Manu Torrico. No us puc donar mes detalls.

Els PAR 64 i els PC els emprava per il·luminació frontal, lateral i puntual. Els Cameo LED estaven de contrallums i per crear ambients diferents. Els Mac 500 estaven al terra darrera els tres cantants de primer terme just davant la bateria. Al fons hi havia una pantalla de vídeo on es reproduïen clips relacionats en cada cançó, lletres de karaoke o efectes visuals.

Amb els controls lliscants de la nanoKontrol2 controlava la il·luminació frontal i lateral. Al botons estaven assignats a les escenes i moviments dels Mac 500,  tenia unes escenes prefixades “vuit”, “cercle”, “diamant”, etc creades amb el generador de EFX del QLC+, a mes d’unes posicions fixes. Els canvis de colors i gobos els feia amb el ratolí. A mes tenia quatre controls rotatius assignats al Fade In, Fade Out, Durada dels passos dels chasers, amb lo que podia sincronitzar els Cameo LED al ritme de la música generant transicions suaus o mes brusques i ràpides tipus strobe. L’altre control rotatiu controlava la durada/velocitat dels EFX dels Mac500, que anava ajustant segons la conveniència.

El QLC+ el podeu baixar a la pàgina del projecte. Els dispositius Enttec DMX USB Pro i la nanoKontrol2 els vaig comprar a Thomman.

A continuació us deix unes quantes fotos del dia del l’espectacle tant del equipament com del resultat final durant l’actuació.

Ubuntu, QLC+, Enttec DMX USB Pro i Korg nanoKontrol2
Ubuntu 13.10 , QLC+, Enttec DMX USB Pro i Korg nanoKontrol2
El portàtil al costat de una SoundCraft.
El portàtil al costat de una Soundcraft. ;-)

I el resultat final força espectacular, us deix unes fotos i un petit vídeo de l’espectacle.

1526698_684056044983894_5781121437421666317_n 10012680_754492964581584_6722137822701058765_o 10259313_755654427798771_6553945849509477038_o 10333288_683015305087968_8464910008535529537_o 10271272_755163767847837_7380632973377542991_o 10257374_755015027862711_3193356417037294692_o

10348802_754493171248230_8701200284645610883_o 10338526_754492931248254_6048487109830534657_o 10296118_754492797914934_8485802235072243638_o 10317835_754492904581590_2635193631813777529_o 737336_754492854581595_7605574177160581364_o

Programant amb Python

Molts ja sabeu de la meva afició per la tecnologia. Des de petit intentava comprendre com i per que funcionaven les coses. Una de les meves diguem-ne mancances de sempre ha sigut la programació. No tenc formació específica sobre programació, he intentat aprendre una mica durant aquests anys i sobre tot d’ençà faig servir GNU/Linux que te totes les eines i llenguatges de programació que us pugueu imaginar.

Fa unes setmanes a la feina em van proposar extreure dades de una web per fer-la servir a un dels programes de gestió de la empresa. La idea era que enlloc de que els usuaris tinguessin que anar consultant la web fent cerques i anar d’enllaç en enllaç per veure l’estat o unes determinades dades, rebessin la informació ja estructurada i llesta a un formulari de l’aplicació, per que d’un cop d’ull poguessin prendre les decisions adequades.

Ja fa un temps que vaig fent coses amb Python tant a casa com a la feina. A casa tot son proves i a la feina sobre tot tractament i conversió de dades, per exemple agafar un arxiu csv o de text (tarifes o llistes de preus) i poder importa-lo al nostres programes de gestió. Davant la proposta tot d’una vaig dir m’ho tenc que mirar amb calma. Python te llibreries i exemples per fer quasi be de tot. Desprès d’unes quantes proves em vaig decidir per la llibreria BeautifulSoup per extreure dades de la web, pymssql per connectar amb els servidor de bases de dades MS SQL Server i algunes utilitats mes.

A dia d’avui tenc una versió funcional del programa que segons les dades que demanen els usuaris a l’aplicació de gestió, es connecta a la base de dades, mira quines dades es necessiten, es connecta a la web extreu les dades i les actualitza a la base de dades per que els usuaris les puguin consultar.

Python es un llenguatge de programació molt clar i net, la seva sintaxis es de fàcil lectura. Es molt bo per aprendre a programar, sobre tot per els qui com jo no tenen formació específica en programació. Es molt recomanable per els joves com a introducció a la programació. Permet fer programes de tota casta, de consola, per entorn gràfic, entorns web i te multitud de mòduls i llibreries que te faciliten no haver de reinventar la roda cada vegada que has de fer-ne un de nou o per una aplicació determinada. Es multiplataforma i els programes es poden fer funcionar en diferents sistemes operatius amb poques modificacions.

Estic convençut que així com es important aprendre idiomes i llengües estrangeres a l’escola, també ho es tenir nocions de programació i llenguatges informàtics com HTML des de petits. Un bon exemple es el que han implantat  a l’escola la Salle d’Alaior a Menorca on com activitat extraescolar fan uns tallers de Scratch. Scratch es una plataforma per ensenyar i aprendre a programar jugant i incentivant la imaginació del joves.

M’ha vingut molt be també aquesta mena d’immersió per donar-me compte que si be el meu nivell de programació no es molt bo. Si que li he perdut la por i el que abans de posar-mi em semblava una muntanya molt alta i difícil de pujar ara es un petit turó. A mes m’ho he passat molt be i he de dir que he aprés molt.

Professionals Linux

Llegesc a Linux Foundation aquest article i la seva infografia i me’n alegro molt. La demanda de professionals especialitzats en Linux creix i sembla que seguirà creixent. Creix la demanda de administradors de sistemes, programadors i desenvolupadors especialitzats en Linux i llenguatges de programació que corren sobre aquests sistemes.

No em ve de nou, va començar Apache dominant el mon dels servidors web i la majoria corrien sobre Unix i els seus derivats Linux i BSD. Amb els anys Linux s’ha fet amb una quota cada vegada mes gran. Desprès els llenguatges de programació web HTML, PHP i altres. PHP es programari lliure i cada vegada te mes presència i també guanya presència Python, sobre tot per part de Google. Desprès el gestors de continguts WordPress, Joomla i Drupal, tots ells programari lliure i programats amb llenguatges de programació que també son programari lliure. Aquests conjunt d’eines tecnològiques beneficien a molta gent i molts professionals també se’n poden beneficiar. Ara nomes ens queda que les administracions públiques obrin els ulls, que vegin que seguint per el camí del programari privatiu i les llicències abusives no anam enlloc.

Us deix uns enllaços d’estadístiques d’us de servidors web, sistemes operatius, llenguatges de programació i gestors de continguts. En quant als gestors de bases dades no he trobat cap comparativa d’us als servidors web, però Mysql i Postgresql que son programari lliure gaudeixen de bona salut.

Us a servidors web. http://news.netcraft.com/archives/2013/02/01/february-2013-web-server-survey.html

Us a servidors web. http://w3techs.com/technologies/overview/web_server/all

Sistemes operatius. http://w3techs.com/technologies/overview/operating_system/all

Llenguatges de programació. http://w3techs.com/technologies/overview/programming_language/all

Gestors de continguts. http://w3techs.com/technologies/overview/content_management/all