Tag Archives: Copyright

Javier de la Cueva, copyright, pro-comú, coneixement lliure i democràcia

Via twitter m’arriba un enllaç sobre la intervenció de Javier de la Cueva al Parlament Europeu (advocat especialitzat en propietat intel·lectual, hacker i molt mes), xerrant sobre copyright, pro-comú, coneixement lliure i democràcia. Aprofito per donar-li la enhorabona des de aquí. Com sempre les seves intervencions i documents son interessants i aquesta no ho es manco.

Gràcies Javier per la teva bona feina. ;-)

Carta oberta de Red SOStenible al ministre Wert y al secretari de estat de cultura Lassalle

Apreciado Ministro Wert, apreciado Secretario de Estado Sr.Lassalle,
Desde RedSOS, queremos expresar nuestra comprensión hacia su voluntad de actuar rápidamente contra los casos de competencia desleal en lo concerniente a la creación de contenidos culturales. Igualmente estamos convencidos de que los métodos de secretismo y de parcheo parcial del Gobierno anterior no se reproducirán en esta nueva legislatura.
Tenemos la firme esperanza de que finalmente el debate en torno a la adaptación de los derechos de autor al contexto de la era digital y de la expansión de Internet se produzca de modo ágil, aunque siempre desde la coherencia jurídica, la transparencia y el respeto de todos los intereses en juego.
Como ustedes saben, Internet es un espacio de negocio, del que muchos emprendedores se benefician, y del que se pueden generar miles de puestos de trabajo; algo de lo que no podemos prescindir para salir de la crisis. La industria de contenidos sufre una crisis de su sector -previa a la crisis económica mundial- provocada por su incapacidad de adaptarse a las nuevas formas de negocio. La actual redacción de la conocida como “Ley Sinde” promueve un enfrentamiento de los innovadores tecnológicos y los consumidores frente a las actuales industrias culturales; sin embargo, es posible proponer un cuerpo jurídico que garantice la seguridad jurídica y la libertad de desarrollo a ambos sectores.

Hardware lliure

Així com existeix el programari lliure també existeix el hardware(maquinari) lliure. On els disseny i les especificacions son de lliure accés. Solen ser elements electrònics reconfigurables i que poden ser construïts per qualsevol aficionat. Avui no es a aquest maquinari al que vull fer referencia. Si no al comercial de tota la vida, des de el vídeo a la rentadora passant per el reproductor de musica.

Esta a l’ordre del dia limitar l’accés dels usuaris, a les interioritats de uns aparells que han pagat i que moltes vegades el fabricant els coarta la llibertat de fer al que un vulgui amb el seu aparell. Exemples n’hi ha molts, el reproductors mp3 de una coneguda marca japonesa com es Sony o l’iPod que només es poden carregar mitjançant determinats programes o connexions especials. La majoria de vegades cap respecta els estàndards, ni les especificacions dels protocols de comunicació o interconnexió. En el cas del reproductor japonès el programa el que feia era afegir informació al fitxer mp3 i canviar-li la extensió. Si no es feia així els mp3 no es sentien per molt que els copiés al reproductor, que si funcionava com a memòria de una manera normal.  Des de llavors vaig molt en compte quan faig una compra.

Aquests dies es comença a comercialitzar l’iPad  a Espanya. Pocs dies desprès de la presentació oficial ja vaig criticar l’iPad per que no permet al usuari tenir la llibertat de fer el que vulgui amb ell. Les aplicacions es someten a un rigorós procés de selecció i aprovació per part de la marca, esta molt limitat  per connectar-lo a algun aparell que no sigui Apple.

Un amic va comentar-me via facebook que com podia donar la meva opinió i no m’agradava un aparell magnific, sense haver-lo provat, que Apple es la millor i que jo anava contra corrent.  Li vaig explicar tot això dels estàndards i la llibertat de fer el que es vulgui amb un aparell per molt que la marca ho prohibeixi. No se si ho va entendre, no negaré que l’experiència d’ús pugui ser  meravellosa i tampoc no vull copiar res a la marca, tanmateix si els competidors els volen copiar els copiaran igualment. Només vull poder interactuar amb la resta dels aparells lliurement i sense limitacions. Per suposat també sense proteccions anti-còpia de cap tipus i si un dia vull canviar-me l’aparell poder traspassar els meus fitxers i dades a un altre sense haver de fer  invents.

Les limitacions de aquestes llibertats a vegades passen desapercebudes a molta gent i quan es donen compte es troben enganxats. Imaginem-nos que me compro un iPad, vaig comprant les meves cançons preferides, llibres electrònics i aplicacions, també hi carrego les meves fotos. Un dia per el que sigui vull passar les meves cançons, documents, fotos i e-books a un aparell mes modern, si tenc un aparell limitat no podré passar res al nou.  I llavors l’experiència d’ús ja no serà tan meravellosa com abans i maleirem el fabricant que ens va vendre un aparell meravellós i on tindré que deixar perduda part de la meva vida digital.

Malvat Google

Malvat Google, s’estar aprofitant dels continguts dels altres pels seus propis interessos. Això es el que diuen els editors dels grans diaris arreu del mòn. Diuen que Google se n’aprofita dels seus continguts enllaçant-los. El que no diuen (intencionada-ment o no),  es que son totalment lliures (els editors) de prohibir o restringir als robots de Google, indexar o no els seus continguts a la xarxa. Es tant fàcil com posar unes poques lineas de codi a un arxiu anomenat robots.txt als seus servidors. No diuen o no se n’adonen que probablement les visites als seus continguts cauran en picat. Google no fa tant negoci com ells es pensen enllaçant-los.  Hi ha gent que rebát els seus argument raonadament.

Insinuen també els grans diaris que Google hauria de proveir d’eines o fins i tot cobrar i revertir els ingressos a ells. Crec que s’están equivocant d’enemic. Perquè no fan els diaris digitals de pagament?. Els usuaris a lo millor prefereixen fer-se subscriptors per gaudir de bons continguts. Si perden usuaris o el seu negoci no va tant be com esperaven. La culpa serà seva o dels seus preus, no de Google.

Google s’ens esta fent imprescindible per a molts usuaris d’internet. La majoria dels seus serveis de moment no tenen competència de veritat per part d’altres empreses. Molts models de negoci han canviat o hauran de canviar per adaptar-se a la xarxa. Que ha engolit a moltes empreses i ha n’ha vist neixer moltes mes.

Internet va néixer per compartir informació i coneixements no per restringir-los. El mon canvia i ens hi hem d’adaptar. La comunicació entre els usuaris no la pot restringir ningú, perquè probablement els usuaris trobaran altres canals per compartir i comunicar-se. Compartir no es dolent, es inherent al esser humá.