Tag Archives: administracions públiques

De teatres, equipaments i gestió

Allà per l’any 1984 o 1985 vaig fer les meves primeres col·laboracions en el mon del teatre. Primer col·laborant i ajudant als Amics de la Lírica en el muntatge de sarsueles, desprès Foc i Fum i mes endavant vaig començar a col·laborar amb la companyia Dom Bosco a les hores dirigida per José A. Serra. De la que poc desprès va assumir la direcció Joan Moncada, amb qui vam recórrer quasi be tots el teatres i sales d’espectacles de l’illa de Menorca. Mes tard també amb la companyia Dom Bosco-Mutis Teatre vam fer quatre o cinc muntatges mes que vam presentar a part del  Teatre d’es Born al Teatre Principal de Maó la resta de sales ja no oferien els requisits mínims.

read more »

La punta de l’iceberg

Aquesta setmana s’ha celebrat a el Foro Menorca organitzat per el Diari Menorca. Ho vaig poder seguir a mitges via twitter i els articles a la premsa escrita i digital. La meva primera impressió per el pobre seguiment en línia que vaig poder fer va ser que no s’aprofundia en el tema de referència “Las redes sociales y el desarrollo económico de Menorca”

Dels ponents com es pot veure a l’enllaç lo típic dos representants de la companyia patrocinadora, dos profesionals i un parell de polítics. Els representants de Telefónica van lloar el treball de la companyia per dotar de connectivitat l’illa i donar bones connexions als usuaris. Els professionals un expert en marketing i xarxes socials contrastat en Jimmy Pons i en Tiago Barro president de Acceso (Asociación Empresarial para el Fomento de Informáticos de Menorca). El primer explicant que i com s’ha de moure una empresa per les xarxes socials i les noves oportunitats que se’ls hi obre. I l’altre bàsicament demanant la millora de les infraestructures i sobre tot que es faixi de una vegada el promès Parc Bit d’ Alaior i questionant la qualitat de les connexions a la xarxa actuals. Per part dels polítics la consellera Pilar Pons que va xerrar sobre la xarxa troncal que te projectada el Consell de Menorca i sobre administració electrònica. Per acabar el president José Ramón Bauzá va tancar l’acte dient que ell es usuari de les xarxes socials i que es ell mateix que administra el seu compte de Twitter.

Dels temes tractats només puc dir que crec que tot plegat es la punta de l’iceberg. Internet es molt mes que tot això. Bona iniciativa del Diari Menorca però molt mal gestionada, sobre tot durant i desprès de la celebració de l’acte, pobre el seguiment de l’acte en viu via internet i sobre tot poca informació a l’edició digital del diari i a les xarxes socials els dies següents a l’acte. Per el poc que he pogut esbrinar via twitter van sortir paraules com proximitat, transparència, opengovernment, noves oportunitats de negocis.

Sobre la proximitat dir que Internet i les xarxes socials faciliten la comunicació, aquesta es bi-direccional (a internet la comunicació es així)  cosa que els polítics de moment no tenen massa clara, sembla que confonen aquesta immediatesa, proximitat  i facilitat per comunicar-se en transparència a l’administració. La transparència a l’administració es un altre cosa no hem de confondre tampoc e-Government amb Open Government. Una permet fer gestions que abans requerien de la presencia física del ciutadà a una oficina còmodament des de casa o de les oficines de l’empresa. Open Government va mes enllà, l’administració genera i guarda dades que son de la ciutadania i aquestes dades han de ser accessibles per part dels ciutadans. Amb aquestes dades el ciutadans tenen l’oportunitat de saber exactament que fa l’administració. Per que sigui possible s’han de complir uns requisits que intentaré resumir una mica:

Transparència

  • Dret a saber, dret fonamental de accés públic a la informació amb limitades excepcions.
  • Tota la informació de totes les entitats públiques i totes les que faixin servir doblers públics.
  • De forma gratuïta i lliure per a la seva reutilització.
  • Formats Oberts: La informació emmagatzemada electrònicament han de ser lliurats als que ho sol · licitin per via electrònica i en un format obert. La informació publicada proactivament sempre han d’estar disponibles en formats oberts.
  • Recopilació d’informació: que els organismes públics i les entitats privades ha de recopilar la informació necessària per a la participació pública i la rendició de comptes. S’han d’assegurar que aquesta informació es compila en una manera oportuna, actualitzada periòdicament, i que és clara, completa i comprensible.

Participació

  • Obertura: Donar l’oportunitat de participar en la presa de decisions, incloent a través d’Internet, llistes de correu, anuncis públics i mitjans de comunicació, encoratjant a tots els interessats i especialment clau per participar.
  • Puntualitat: Que els processos participatius estan estructurats per tal de garantir un temps suficient per a permetre que les parts interessades per aprendre sobre la consulta, per revisar el material, i la preparació i qualitat d’entrada considerat.
  • Informació clara i completa: Que els materials de suport disponibles per als servidors públics involucrats en un procés de presa de decisions es posa a disposició, perquè les principals dades i la seva anàlisi s’ha de presentar en una forma que sigui accessible i comprensible per al públic.
  • Col · laboració activa: que els organismes públics són proactius en les seves interaccions amb el públic, l’establiment de canals múltiples per obtenir informació (per exemple, consultes en línia, audiències públiques, grups d’enfocament), garantint així que tots els interessats tinguin l’oportunitat de participar, i que el debat al voltant d’un problema pot evolucionar i madurar amb el temps.
  • Transparència i rendició de comptes: Informes sobre la informació rebuda, en què van participar les comunicacions escrites o en audiències públiques, juntament amb les principals observacions presentades, i el raonament per escrit explicant com els comentaris rebuts es van tenir en compte tots han d’estar disponibles en un lloc que és fàcil per a qualsevol ciutadà de trobar.

Podreu trobar mes informació aquí o aquí.  També ja hi ha iniciatives en marxa com Irekia Gobierno Abierto del Govern Basc o OpenData BCN de la ciutat de Barcelona.

Noves oportunitats de negocis si però sobre tot noves oportunitats de inter-relacionar-se dels ciutadans o de les empreses amb les administracions. D’aquí que sigui molt important una accés universal independent dels programes o sistemes operatius que fan servir els administrats. També l’us de formats oberts per part de l’administració per així garantir que les nostres dades perduraran al llarg dels anys. Cada vegada es mes normal la col·laboració via Internet de petites empreses, per compartir despeses, reutilitzar i compartir coneixement, investigació i programari. Esta agafant molta força el maquinari obert, Arduino, impressores 3D i en general Fes-ho tu mateix (DiY). No es estrany trobar components electrònics de tota mena que podem combinar per fer dispositius mes complexes, les empreses poden crear noves màquines i prototips de productes.

La part visible La punta de l’iceberg no ens ha de enlluernar i hem de mirar per davall del nivell de l’aigua i descobrirem un mon immens d’oportunitats. Oportunitats d’oci, de negoci i per millorar la nostra democràcia.

Incongruències

Vivim a un mon ple de incongruències. Poden semblar futeses però no ho son. Com mes avança la tecnologia pitjor vivim els humans. La culpa però no es de la tecnologia. La culpa es del mal us que se’n fa de la mateixa.

Estem en crisis, en canvi enlloc de aprofitar la tecnologia per sortir de la crisis li donam l’esquena. A un mon cada dia mes inter-connectat deixam de banda la col·laboració per fer cas al que sempre hem fet els humans, els doblers, la rellevància social, el poder de estar per damunt els altres.

Incongruent es que l’estat o alguna autonomia pagui un milionada a empreses que tots coneixem quant amb una mesurada inversió podrien tenir el mateix i a mes donar feina a emprenedors, programadors, investigadors i a empreses d’àmbit local.  Però no, queda millor signar un contracte de col·laboració amb Microsoft per unes llicències que d’aquí a un any tindran que renovar, amb promeses per part de l’empresa de dotar al nostres estudiants de mitjans.  I tot gràcies a la desinteressada ajuda de Microsoft per dotar-los dels darrers sistemes tecnològics que mitjançant pressions i denuncies al jutjats fan que al final la junta d’Andalucia signi un contracte milionari amb Microsoft disfressat de multa per restituir els drets de Microsoft. Tot podria semblar normal si no fos per que la Junta de Andalucia havia creat fa uns anys Guadalinex un distribució Linux per els seus ciutadans i la seva administració. I mentre nosaltres els ciutadans ens hem de pagar la nostra connexió a la xarxa, als diputats del parlament espanyol els hi van donar un kit tecnològic compost de iPad, iPhone i ADSL a casa seva.

Per sort ha casos de iniciatives de implantació o de migració al programari lliure. El darrer cas rellevant que he vist ha passat a una escola dels Estats Units. Si com ho sentiu als Estats Units, tothom es pensa que allà tot es molt polit i que tenen totes les necessitats cobertes. El 2007 aquesta escola no tenia pressupost per una aula informàtica, però tenia un professor preocupat per els seus alumnes. Preocupat per que a pesar de viure a un país amb molts recursos la seva escola no els tenia. Va aconseguir uns ordinadors que s’anavan a tirar i com que els programes de Microsoft que duen no funcionaven be va cercar alternatives. Va començar per cercar-la a Internet i trobar un grup local d’usuaris de Linux. Gràcies a la seva iniciativa amb l’ajut del voluntaris va canviar els sistemes operatius i tot el programari dels vells ordinadors per Linux i el seu programari. A dia d’avui i gràcies a l’ajut d’altres organitzacions que s’han anat involucrant amb el tema tenen ordinadors a les aules que no tindrien per altres mitjans.

I com estem a Menorca?, la veritat es que si be hi ha escoles que si fan us de Linux i programari lliure, l’administració  li dona l’esquena. Quasi be totes les webs institucionals de l’adminsitració local funcionen sobre programari de Microsoft. Uns exemples Consell Insular de Menorca, Ajuntament de Ciutadella o l’ajuntament de Maó. I la veritat no s’enten que el servei d’informàtica local de Menorca Silme,  no faixi un us generalitzat de programari lliure sobre tot als serveis web que dona. Silme informa a la seva web dels seus objectius.  Compatibilitat i integració amb quins aplicatius?. Quina es la estrategia de desenvolupar el futur?. La finestreta única sembla que si esta en marxa i funciona, es la anomenada Carpeta Ciutadana, des de on es pot accedir als serveis del Consell o els ajuntaments menorquins. També veig que donen cursos de Libreoffice/Openoffice.  Però la veritat es, que es molt poc bagatge desprès de tants anys. Moltes administracions ja tenen projectes Opendata en funcionament com Opendata Euskadi o l’Ajuntament de Barcelona. Fomentant la transparència de les seves administracions.

Jo també som una mica incongruent, a la feina tenc que fer us de programari privatiu, encara que fem servir bastant programari lliure com Linux, Firefox,  Openoffice/Libreoffice o programes privatius basats en programari lliure. La majoria es privatiu i prou, no hi ha alternativa. A casa ja es un altre tema tots els meus ordinadors i dispositius funcionen amb programari lliure i fins i tot el maquinari es en molts casos reciclat. I si un trist ciutadà com jo apassionat de la tecnologia i gairebé sense formació ho puc fer amb pocs recursos, per que no ho pot fer l’administració?.

 

 

 

Doncs, no els votaré …

El passat 17 de desembre de 2010 vaig enviar un correu als diputats electes per les Illes Balears (diputats del PP i del PSOE), sobre el tema de l’aprovació de la Llei Sinde. Uns dies desprès els vaig tornar a escriure dient-lis que encara no havia rebut resposta i tornant a expressar la meva preocupació per la possible  aprovació de una llei totalment anticonstitucional.

Quatre mesos desprès (cap d’ells s’ha dignat a respondre i han aprovat una llei anticonstitucional) ens demanen els nostre vot per les eleccions locals. Inauguració rere inauguració, per posar-se medalles, pagines i mes pagines de fotos i articles als diaris. Fent veure que pensen amb nosaltres. Doncs per molt que s’hi esforcin senyores i senyors candidats del PP i del PSOE no els votaré. Han acabat amb la meva paciència.

Nomes els hi recordaré alguns temes pendents i deficitaris a la nostra illa.

  • Transport public amb la península, car i insuficient. Sent com es un punt de primera necessitat, per la nostre societat i la nostre economia. 
  • Connexions a la xarxa de qualitat. Ara van i a Maó volen donar wifi gratis. Com sempre malament i tard. Jo fa molts anys que don wifi en les mateixes condicions que volen donar, gracies a Fon.
  • Nous serveis web de l’administració pública a les illes, els donaran la mateixa importància que a les seves comptes de correu quan un ciutadà els hi demana explicacions o senzillament els hi vol fer una consulta?.
  • Els doblers mal gastats, si qualsevol empresa fes el mateix, els inspectors d’hisenda ja els haguessin embargat. En canvi compten amb immunitat i impunitat per el seu propi profit.
  • La TDT havia de ser el futur i resulta que no podem veure res de mes enllà, ni TV3, ni Canal Nou, tampoc d’altres comunitats. Per sort (de moment) internet si ens ho permet.

Potser el meu vot no serà decisiu a l’hora de la veritat, però ja estar be de riure’s  de nosaltres. Recordar-lis senyores i senyors candidats que es a nosaltres que han de servir no als seus interessos. Que han de mirar per les nostres butxaques no per les seves. Que han de tenir cura de las nostre illa i els seus ciutadans.

Per tot el que he exposat i moltes coses que me he deixat, no els votaré senyores i senyors del PP i PSOE.

 

Administració, política i empresa al mon 2.0

Tant l’administració com els polítics s’omplen la boca amb la Web 2.0 i les noves tecnologies. La veritat però, es que no en tenen ni idea del que vol dir Web 2.0.  Segueixen els seus intents de controlar lo incontrolable, la xarxa. Els seus intents de controlar l’opinió pública a la xarxa, donen resultats inesperats que moltes vegades no comprenen ni saben digerir.

Per començar il·luminats de l’administració, que diuen, voler acabar amb els tràmits oficials en paper abans del 2015. No es que no cregui que això sigui possible, que si ho seria si tots els ciutadans contessin per començar amb connexions a la xarxa en condicions. Un altre tema a tenir en compte es com es maneja i guarda aquesta informació, la dependència de programari privatiu i els formats tancats ens pot dur sorpreses en un futur. A part dels costos i la dependència de empreses estrangeres que no donen cap profit a les nostres.

Els il·luminats de la política son encara mes ignorants. De moment no s’han sabut adaptar a la manera de fer de la xarxa. Perfils de xarxes socials tancats i nomes accessibles als co-militants i simpatitzants, on es censuren o no es deixen fer comentaris. Altres per aquí i per allà, cercant  crear polèmiques absurdes o be desqualificant al contrari fent us de males arts, la majoria de vegades escudant-se en l’anonimat. Per desprès fer-se les víctimes dient que se’ls censura per part dels que no pensen com ells, quan son ells els que son uns mal educats i provocadors. A mes de ser incapaços de crear contingut de qualitat on els ciutadans puguin informar-se i opinar.

Les empreses tal vegada son les que ho tenen mes clar amb excepcions. El correu electrònic i la presencia a la web son cada vegada mes importants i valorats. Però encara existeixen inconvenients. La qualitat de les connexions son de moment tercer-mundistes, lentes, amb velocitats de pujada que fan ganes de riure i caríssimes. Fa por també, sentir com el cap de Microsoft Steve Ballmer, veu amb bons ulls que les operadores de telefonia cobrin als llocs web per l’us de la xarxa, donant com excusa que així podrien invertir amb les seves infraestructures, que han anat abandonant al llarg dels anys. Els usuaris ja pagam a les operadores per els seus serveis, no te sentit cobrar dues vegades per el mateix. No han fet inversions els darrers anys i ara donen la culpa als altres.

Però no tot son males noticies, a Menorca s’ha presentat aquest projecte que esper que arribi a bon port. Ja estar be de que siguem el cul del mon, amb comunicacions terrestres, marítimes i aèries de pena i caríssimes, quan a la resta de Espanya fan noves línies de tren d’alta velocitat i compten amb una xarxa viaria en condicions. Al manco que la xarxa de comunicacio electrònica pugui servir a les nostres empreses i a nosaltres mateixos, per fer-nos un lloc en el mon i sobreviure.